En plena precampanya per a les eleccions generals, és si més no curiós veure com algunes formacions prediquen allò que no fan. No més lluny que la passada setmana els candidats territorials per la Massana de l’estranya coalició socioliberal, defensaven la necessitat que el Consell General  «ha d’impulsar i controlar l’acció de l’Executiu més del que ho fa», quan tot just fa unes setmanes, els seus companys respectius asseguts a la bancada parlamentària de l’oposició votaven amb total convicció la llastimosa modificació del Reglament del Consell que ha acabat  retallant drets constitucionals als consellers generals en matèria d’accés a la informació.

I dic amb total convicció, ja que lluny de respectar la pluralitat i la llibertat d’idees de cada formació política, la candidata ara cap de llista socioliberal  per la Massana es permetia la frivolitat de recriminar-me el fet que fos l’únic en votar en contra de la modificació del Reglament.

Pocs dies després, sense cap vergonya, defensen millor i major transparència. Tot plegat és simplement una burla en tota regla a la ciutadania que els va donar la seva confiança el 2015.

D’altra banda el candidat per DA i els ministres en funcions que li donen suport han endegat una campanya de l’oblit i de la doble moral, predicant el mea culpa de la llarga llista de les accions nefastes que al seu dia defensaven a capa i espasa. Ara sembla que, sobtadament, es comprometen a canviar d’actitud, ves per on.

Els governs de DA, durant aquestes dues legislatures, han impulsat un retrocés institucional en molts àmbits. Lleis retroactives, anticonstitucionals o que acabaran generant mes desequilibris pel que respecta a les transferències comunals, o major confusió en l’atribució de les competències comunals, han estat imposades sense cap mirament.

I ara reclamen transparència!

També s’ha fomentat la inseguretat jurídica amb moltes lleis que es modificaven poques setmanes després d’haver-se aprovat a corre cuita..

La justícia tampoc en surt ben parada. Només cal veure al desgavell amb la situació generada a la junta electoral, simplement per no haver desplegat amb anterioritat una llei general de les incompatibilitats institucionals. Igualment llastimós es pot considerar el bloqueig per les recusacions del judici del cas BPA.

Tot plegat perquè, al capdamunt del Consell Superior de la Justícia, el braç executiu de  DA va nomenar un càrrec polític, que no ha actuat com calia, com tampoc hi ha dit la seva el col·legi d’advocats que sembla més preocupat en atribuir un salari al seu degà, que no pas en posar el crit al cel i actuar de contrapès.

Lluny d’abordar els problemes amb anticipació i legislar lliurement, les dues majories parlamentàries d’aquests darrers vuit anys únicament hauran actuat com a mecanisme de vot sotmès a la voluntat de Toni Martí.

És hora de capgirar la situació, redreçar el model institucional assentat en la Constitució i restablir el seny per encarar el futur que es mereix el nostre país, amb confiança i il·lusió.

La transparència a tots els nivells ha de ser l’eina més important per a l’eliminació de conductes impròpies i per la recuperació de la confiança en les institucions per part dels ciutadans i ciutadanes.

Per això proposem reforçar la separació de poders fent que els membres del Consell Superior de la Justícia siguin referendats per almenys dos grups parlamentaris que representin un mínim de 14 consellers.

I també proposem modificar l’article 5 del Reglament del Consell General per garantir que els Consellers Generals tinguin el dret efectiu a què l’Administració Pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder.