La campanya oficial per les eleccions generals del 7 d’abril encara no ha començat, però llegia aquest dissabte a EL PERIÒDIC (pàg. 13) que una candidatura que es presenta a Andorra la Vella amb el nom de «d’Acord» havia convocat ja a la premsa el divendres per a manifestar que calia «… repensar una nova aproximació al sector botiguer de la parròquia.» Del conjunt de les declaracions que he pogut llegir em sembla que el cap de llista socioliberal, Joaquim Miró, s’ha equivocat de campanya. Les eleccions comunals seran al mes de desembre i ara estem davant d’unes eleccions generals.
D’entrada podria sobtar que les declaracions als mitjans es situïn en el marc de gestió comunal, amb crítiques a les obres reiterades a l’Avinguda Meritxell, i no hi hagi cap proposta de política nacional. Però quan hom s’adona que la coalició socioliberal que afirma estar «d’acord» ha fet la seva primera compareixença pública amb dos candidats suposadament socialistes i sense presència liberal hom s’adona que probablement no estan tan d’acord.
De fet ja semblava difícil d’explicar que si estaven d’acord en les llistes territorials estiguessin en desacord en les llistes nacionals, en les quals cadascú va pel seu costat. Però és que es fa difícil defensar una cosa i el contrari.
Els uns estan d’acord en despenalitzar l’avortament i els altres sembla que no. Els uns diuen ser favorables a l’acord d’associació amb la Unió Europea i els altres sembla que no ho són tant. Els uns han estat d’acord en votar unes noves lleis laborals restrictives dels drets dels treballadors i els altres no les van votar. Es presenten així, en mig de la confusió, ben poc d’acord. Nosaltres, Progressistes-SDP, no sortim en mig de la confusió sinó que parlem clar, com sempre ho hem fet. Proposem el redreçament i el progrés del país amb un projecte inequívocament social, progressista i europeista.
I en aquestes eleccions plantegem solucions als problemes de la gent. Per això proposem destinar els terrenys adquirits pel Govern l’any 1990 a la Borda de Sales, a Santa Coloma, per a dur-hi a terme una promoció inspirada en l’esquema de la fundació Jovial, la positiva iniciativa que va encapçalar amb èxit el Comú d’Andorra la Vella amb el suport benefactor de la Sra. Maria Maestre Pal.
La inversió necessària es pot obtenir reorientant part de la inversió del Fons de Reserva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Una proposta que compartim amb l’Associació de Constructors d’obra pública d’Andorra (ACODA). Aquesta és una proposta clara, precisa, concreta i viable destinada a ajudar a les ciutadanes i ciutadans d’Andorra la Vella.
La delicada situació que pateix una part important de la població, juntament amb altres factors com el creixement desmesurat del preu dels lloguers –conseqüència directa de l’especulació immobiliària–, l’existència d’un parc públic d’habitatges extremadament reduït, la disminució dels ingressos de les famílies i la manca de sensibilitat del Govern de DA per donar solucions, han provocat una situació d’emergència que impedeix a moltes persones i famílies poder fer efectiu el dret constitucional a gaudir d’un habitatge digne.
Els Progressistes, que som conscients d’aquesta realitat, pretenem donar una resposta urgent, integral i coherent a aquesta greu problemàtica social, convertint en una prioritat l’atenció a la població mancada d’habitatge i a les persones que es troben en risc de pèrdua d’aquest bé de primera necessitat.
Mentrestant n’hi ha que només semblen estar d’acord en parlar de les obres comunals a l’Avinguda Meritxell. De ben segur no estan pas d’acord en la qüestió dels augments dels lloguers. L’un, que es presenta com a socialista, els augmenta particularment més enllà del que semblaria raonable i l’altra, que seria la liberal, senzillament no hi era.