El passat 9 de novembre, el cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre davant de tot el Consell General a fer arribar a tots i cada un dels consellers els «documents» per provar que la posició d’Andorra respecte de la possibilitat d’associar-se amb la Unió Europea (UE) sense tenir un subsidi d’atur contributiu «és més que defensable».

Segons Martí els seus assessors així ho indicaven i «faré arribar a tots els membres de la cambra els documents perquè defensem junts aquest plantejament que cap dins del cabal [normatiu] comunitari», va exposar. Doncs bé, el dijous hi va haver sessió de control a l’hemicicle i el conseller general per SDP va recordar al cap que encara no havien rebut res. «No tindrà sort [en la crítica]» va dir Martí a Naudi en un to vencedor «perquè ja he fet arribar al Síndic la documentació perquè els la trameti i demà mateix [per ahir] la tindran». I el Síndic va assentir.

Doncs bé, el que van poder recollir els representants de la sobirania popular d’Andorra ahir van ser dues pàgines en format A4. Dues. Dues i per ser generosos perquè la segona pàgina està escrita només en el primer terç. «Una presa de pèl» van qualificar la tramesa alguns dels consellers de l’oposició consultats i és que el document inclou, una llarga introducció del posicionament que el Govern ha manifestat en seu parlamentària i 22 línies, 22, amb extractes dels informes dels experts com si fos una penyora per demostrar que la documentació existeix, però està segrestada pel Govern sota no se sap ben bé quin motiu i es desconeix el rescat que demanen per fer-la pública.

Una vegada més, sembla que les paraules i les accions sobre la transparència en aquesta matèria es fan en direccions contràries. L’acord amb Europa és l’alternativa de futur per a Andorra però si no s’explica, com pretenen que s’entengui?