La vida política andorrana està travessant una fase sense precedents: ha esdevingut gairebé líquida. Està desestructurada, desestabilitzada i desarrelada. Sembla que hagués perdut les amarres que la mantenien agafada al país.

A l’any que celebrem el vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, la societat política està en plena descomposició, desorientada, sacsejada, inestable i plena d’incertesa. Augmenta així el desencís i l’escepticisme. Els partits polítics –tots– perden afiliats.

La política encara continua interessant a la ciutadania, però el món polític no havia estat mai tan denigrat com ara. Acabem l’any 2018 amb una escena política que no sembla poder presentar res de sòlid, res d’estructurat.

Les eleccions de la primavera del 2019 s’albiren avui com un torneig enigmàtic entre forces plenes d’incerteses i gairebé efímeres, amb uns contorns inacabats i amb estratègies ambigües, adreçades a conservar càrrecs.

Els objectius, si n’hi ha, es difuminen mentre els problemes de cada dia segueixen erms de solucions.

Davant d’aquest univers polític provisional i fràgil, encara en fase de decantament, Progressistes (SDP) estem treballant en una proposta de país. A Andorra li cal un projecte, no uns polítics cadiraires. El país necessita un propòsit col·lectiu perquè hem de lligar passat, present –la Constitució– i futur. Hi estem treballant amb compromís i amb sinceritat.

El compromís no està pas renyit amb la flexibilitat. El país està en una situació que requereix elasticitat de criteris. No és bo confondre el compromís, un signe distintiu de les persones amb valors democràtics, amb l’obstinació. Comprometre’s és posar-se en camí, fer passos en una direcció. Una direcció que Progressistes-SDP volem assenyalar en la nostra proposta per al 2019.

Ho farem amb sinceritat, parlant clar.

Després de vuit anys amb Toni Martí al capdavant del Govern podem dir sense por a equivocar-nos que la sinceritat no està de moda. Es diuen coses diferents segons amb qui es parla, en funció del lloc o del moment.

El llenguatge polític andorrà tendeix a una exposició simplista i alhora radical. Per no decebre l’audiència les paraules serveixen estratègies electoralistes. Després un comprova que en privat, en veu baixa, en el refugi de la discreció –“si mai dius que t’ho he dit ho negaré…”– tot sembla diferent, perquè el que es diu és diferent.

La situació econòmica, que no és bona, la incertesa de l’abast i dels compromisos contrets en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, l’escàndol –mai millor dit– de l’augment del preu dels lloguers, ens porten a la convicció que ara seria el moment de fer de la sinceritat el primer qualificatiu d’una proposta política realista.

Els Progressistes volem ajudar a reflexionar sobre com sortir, coma a poble, com a país, de la situació actual.

L’objectiu de fons és ser el cor, el motor, que empenyi una política progressista àmplia i cívica, que estigui en condicions de plantejar de manera concreta, valenta i moderna un projecte de govern basat en el desenvolupament sostenible, la justícia social, el respecte a la legalitat i la transparència, la separació de poders, la protecció del medi ambient, un bon acord amb Europa, la igualtat d’oportunitats i l’afirmació dels drets de les persones.

Un projecte capaç de retornar l’entusiasme, la confiança i l’esperança. Un projecte que no va contra ningú, sinó que va a favor del país.

Un projecte que vol incloure i no pas excloure i que davant la convocatòria electoral vol obrir portes a tots els que desitgin comprometre’s per donar substància a una proposta reformista, pragmàtica i innovadora i que amb realisme vulguin participar en el govern de la propera legislatura.