La nova manera de dirigir el treball dels funcionaris i agents de l’administració dels liberals autèntics (Liberals d’Andorra) i els liberals conversos disfressats de valentia (DA) consisteix en una sola proposta: aplicar als serveis públics els mètodes de gestió de general aplicació al sector privat. Diuen que es tracta que els serveis públics siguin més eficaços i més estalviadors en la despesa de funcionament. Sembla difícil d’oposar-se al que podria considerar-se una proposta de sentit comú.

Tanmateix us recomano la lectura d’un llibre que acaba de publicar Evelyne Bechtold-Rognon, professora francesa agregada de filosofia: En finir avec le nouveau management public.

Com escrivia Le Monde la setmana passada, aquest assaig també hauria pogut portar un altre títol: “Per què i com defensar-se del nou manegement públic”.

Al capdavall, a Andorra, com a França, es comprova cada dia que aquest pretès nou mètode –liberal– de dirigir l’administració està totalment inadaptat i és fins i tot un element de destrucció de serveis públics.

Hi ha una voluntat d’obligar a una obediència que infantilitza els treballadors públics i els desmobilitza en la seva feina.

Vuit anys de DA ens ho han demostrat prou.

Els canvis constants, en mig d’una llastimosa improvisació electoralista, el dogma del resultat i la xerrameca pròpia dels consultors internacionals que cobren a preu d’or la reproducció de cantarelles ja presentades, venudes i cobrades en altres països, han estat la línia –sinuosa i incomprensible– que ha volgut aplicar Toni Martí a l’administració pública. Les contradiccions han estat també constants.

Amb el que s’ha estat fent ha volgut transformar els bons professionals de la funció pública –la gran majoria– en aprenents de per vida. Més que no pas fer es comprova que es tracta de desmuntar.

Sabem prou bé que molts servidors públics es veuen disminuïts i menystinguts i, en conseqüència, estan desestabilitzats. La professora Evelyne Bechtold-Rognon arriba a qualificar aquestes polítiques liberals d’“arma de guerra contra les professions”, perquè es planteja “la gestió contra la professió.”I és ben evident que el dogma del “resultat” no està gens adaptat al servei públic, perquè no té en compte la noció bàsica d’interès general.

Posar en pràctica una direcció per objectius escomet de manera insidiosa contra la identitat dels professionals de l’administració pública.

L’administració pública és un dels pilars que garanteix l’Estat de dret i la millor garantia que les normes i procediments legals s’apliquen al conjunt dels ciutadans de manera ordenada, transparent i igualitària.

L’any 2010, el Govern que jo encapçalava i els sindicats de l’administració van consensuar un document amb 33 acords per orientar una reforma de la Llei de la funció pública de l’any 2000.

Trenta-tres acords per assolir una administració més eficient, àgil, dignificada i sostenible, amb vocació de millora constant del servei del ciutadà.

Els Governs de Toni Martí han bandejat aquells acords, que permetien reformar l’administració. S’han esmerçat en aplicar unilateralment una severa i innecessària retallada de les condicions laborals i salarials dels treballadors del sector públic, incomplint el compromís electoral que van contreure el 2011. Per això la primavera vinent deixaran una administració pública molt pitjor del que la van trobar.

Els progressistes mantenim el nostre compromís de reformar la Llei de la funció pública sota la base dels 33 acords que vaig promoure com a pas necessari cap a la reforma de l’administració.

Defensàvem al Govern i defensem ara, al Consell General, amb les intervencions del nostre portaveu Víctor Naudi, un servei públic de qualitat. És de sentit comú.