El World Wildlife Fund for Nature (WWF) fa 20 anys que elabora l’Índex Planeta Viu. El darrer estudi de l’estat de la biodiversitat mundial d’enguany revela que la població mundial de peixos, aus, mamífers, amfibis i rèptils ha disminuït un 60% entre el 1970 i el 2014, a causa de les activitats humanes.

Entre les causes imputables a aquesta terrible catàstrofe ambiental, la modificació del clima, causada per les nostres activitats, hi té alguna cosa a veure.

Es podria afirmar que és com la cirereta d’un pastís fet amb la sobreexplotació dels recursos naturals, una bona dosi de contaminació, una capa gruixuda de desforestació, tot sobre una base d’agricultura comercial, adornat amb la pertorbació del medi natural més el constant traginar de persones i mercaderies.

Tot plegat servit sobre un niu d’espècies invasores, traslladades des dels seus hàbitats naturals gràcies a les compres globals, i a la nostra afició de fer-nos selfies rodant món.

En aquest punt del text, un bon comunicador hauria de mirar d’oferir un respir al lector. Per exemple, evitant descriure el panorama actual, el d’un planeta on s’acumulen més residus que recursos. Obviant que estem vivint, en viu i en directe, la sisena extinció massiva des de l’explosió originària de l’Univers.

Amagant, sota una catifa literària, el fet que aquest cop no hagi calgut ni la intervenció de cap impacte meteòric, ni l’excusa de cap catàstrofe natural que modifiqués la biosfera.

Igualment, un bon redactor miraria de fer pedagogia positiva. Podria escriure, per exemple, que la darrera extinció massiva va ser fa 65 milions d’anys.

Així es podria pensar que podem estar tranquils, que no vindrà d’un dia. També podria explicar, per fer-nos sentir millor, que en aquella ocasió van desaparèixer prop del 50% de totes les espècies, incloent-hi els dinosaures.

Agraïts tots, que s’extingissin aquelles tifes gegantines. O podria informar que hem aconseguit disminuir un 60% els exemplars de les poblacions animals actuals, ja prou minses. Així hi haurà més lloc per a nosaltres, l’espècie humana, tot esperant l’extinció total prevista del 40% de les espècies.

Un món sense insectes, ni feres, ni osses, ni llops seria, per a alguns, com un nou paradís!

En canvi, un ecologista hauria de recordar que tot això està passant mentre els humans vivim alienats dins la bombolla creada per l’ús de les tecnologies de la informació, la finalitat de la qual és mantenir-nos entretinguts i divertits.

Un filòsof podria fer-nos reflexionar sobre la veritable natura humana. Perquè si deixem desaparèixer la resta d’espècies, amb elles desapareix també la nostra humanitat. Ens podria fer veure que mai hem deixat de ser com aquells goril·les originaris, que solament els importava poder gaudir cada vespre d’un nou niu de branques, ben ample i ben tovet, on pair el que havien menjat.

Com també un activista no podria abaixar els braços. Ni rendir-se. Ni deixar de denunciar que la causa de tot plegat són els calés.

Ell, com la resta, hauria de demanar explicacions, perquè, malgrat les veus que es defensen dient que ara tot és millor que abans, ningú ens va explicar el funcionament mediambiental del món, ni de tot el que anàvem a destruir, ni del canvi climàtic.

Tampoc ens van informar que extreure energia amb tanta alegria transformaria, fins acabar matant-lo, el nostre futur. Ni que tot plegat causaria una desigualtat tan gran entre els humans.

En definitiva, hem de consumir menys i repartir més el consum. Perquè les noves tecnologies no són cap excusa per continuar consumint, ja que no són la salvació.

És hora d’exclamar, com ho faria un nen, que l’emperador va nu.

És hora de cridar el que es pensa, sense por a l’opinió dels altres.