La protecció social, la seguretat social són drets que la nostra Constitució estableix a l’article 30. Toni Martí l’hauria de llegir i deixar de practicar el cinisme. Es tracta de polítiques per reduir i prevenir la pobresa i la vulnerabilitat de les persones.

La protecció social inclou les prestacions a la infància i a les famílies, les prestacions de maternitat, de desocupació, d’accidents de treball i de malalties professionals, de vellesa i d’invalidesa, i les prestacions als que sobreviuen, orfes i vídues o vidus.

La protecció de la salut. Els sistemes de protecció social europeus emparen tots aquests àmbits mitjançant una combinació de règims contributius (assegurança social) i no contributius, finançats per l’impost, incloent-hi doncs els règims d’assistència social.

La protecció social és essencial per aconseguir un desenvolupament sostenible, promoure la justícia social i garantir el dret, de totes i de tots, a la seguretat social.

Les mesures que s’adoptin en aquest àmbit són indispensables si es vol reduir la pobresa i la vulnerabilitat al llarg de la vida i afavorir un creixement sostenible mitjançant l’augment de la renda de les famílies, l’estímul a la productivitat i la demanda interior.

Es tracta de treballar per la transformació estructural de l’economia d’Andorra i del treball decent.

La delegació andorrana que porta a terme la negociació, a Brussel·les, de l’acord d’associació amb la Unió Europea hauria de seguir aquesta línia.

Dissortadament el que hem pogut llegir, escoltar i veure en les darreres setmanes només ens pot portar a la conclusió que el cap de Govern, Toni Martí, està jugant-se el país amb les seves maniobres i giragonses.

El dia 24 de setembre vaig plantejar, sense embuts, davant la premsa que la qüestió de la prestació per desocupació estava damunt la taula a les negociacions de Brussel·les i que teníem un problema.

El Govern no va donar la cara i una setmana després, el dimarts 2 d’octubre, la ministra d’Exteriors intentava tergiversar tant al matí, davant el ple del Consell General, com a la tarda, a porta tancada davant la comissió de Política Exterior del Consell General.

El mateix dia 2 d’octubre al vespre, junt amb el nostre portaveu al Consell General, Víctor Naudi, vaig confirmar i mantenir que la qüestió del subsidi o prestació per desocupació estava a la taula de negociació ja que a l’Annex VI de l’Acord d’Associació hi fa una clara i precisa referència.

L’endemà, 3 d’octubre, el ministre d’Exteriors d’Espanya ho confirmava. Ves per on, la ministra andorrana deia aleshores, de sobte, que la prestació per desocupació sí que era damunt la taula.

Un mes després, el Govern continua tergiversant. Ara ha estat el president del Consell d’Administració de la CASS –vinculat a DA i nomenat per Toni Martí– que ha sortit a auxiliar l’executiu intentant dissimular, barrejant conceptes de l’Annex VI i de l’Annex XV de l’acord marc d’associació.

La veritat és que l’acord d’associació va acompanyat de vint-i-cinc annexes –de l’I al XXV– i que en el calendari de negociació aprovat per la Unió Europea i Andorra, Mònaco i San Marino en la reunió del 25 d’abril del 2018 es va acordar que el juliol del 2018 es discutiria de l’Annex VI (Seguretat Social) i l’octubre del 2018 de l’Annex XV (Ajudes d’Estat).

I també és cert que en l’article 6 del projecte de l’acord d’associació, que fa referència al cabal comunitari d’aplicació (L’acquis de l’Union applicable) es diu ben clar que els aspectes del cabal de la Unió que entren en l’àmbit d’aplicació de l’acord figuren, lletra f, “en l’annex VI en el que concerneix la legislació sobre la seguretat social”.

En seguirem parlant perquè els progressistes d’SDP destapem la negligència que altres volen amagar.