El 29 de juny del 2018 el parlamentari de la República de San Marino Marco Nicolini va entrar al Registre de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa una proposta de resolució per analitzar la “influència indeguda del món financer sobre els sistemes polítics dels microestats del Consell d’Europa”.

El parlamentari del moviment RETE de San Marino fonamentava la seva proposta en la convicció que hi ha “…bones raons per pensar que, en els petits Estats membres, el poder oligàrquic pot exercir una influència sobre el sistema judicial, els mitjans de comunicació, les eleccions i els fonaments de la democràcia”.

Marco Nicolini afirma que hi ha molts fets que indiquen “…una evolució del perill que representa la influència indeguda del món financer sobre les estructures governamentals i l’adopció de decisions públiques en particular en els petits Estats com Andorra, Liechtenstein, Malta, Mònaco, Luxemburg o San Marino”.

Per això la seva proposta demana que l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa dugui a terme un informe que permeti esbrinar si un poder oligàrquic exerceix realment una influència sobre aquests Estats o sobre una part de les seves estructures de govern i en quina manera això pot perjudicar la democràcia i falsejar la separació de poders.

La proposta ha rebut el suport de vint parlamentaris de tots els grups de l’Assemblea. Nou del grup per l’esquerra unitària europea, set del grup dels socialistes, demòcrates i verds –en el qual està inscrit Víctor Naudi–, dos del grup dels demòcrates lliures, un del grup del Partit Popular europeu i un de l’Aliança dels demòcrates i dels liberals per Europa.

Aquest mes d’octubre els òrgans de l’Assemblea parlamentària han iniciat la tramitació formal de la proposta.

Durant la sessió celebrada a Estrasburg la setmana del 8 d’octubre el conseller general per SDP Víctor Naudi es va reunir amb Marco Nicolini i va manifestar-li el seu suport a la proposta de resolució.

Amb aquest suport els progressistes volem contribuir en l’àmbit europeu a defensar la democràcia i l’Estat de Dret, que són precisament els pilars que sostenen el Consell d’Europa, al nostre país.

Aquesta defensa està a l’ordre del dia quan l’organització no governamental Reporters Sans Frontières, que defensa la llibertat d’informació, va degradar a l’abril Andorra en dos punts –del número 35 que tenia l’any 2017 al 37 d’enguany– en la classificació mundial de la llibertat de premsa 2018.

Al seu informe Reporters Sans Frontières assegura que els mitjans de comunicació “… són molt dependents dels poders econòmics, polítics i religiosos al Principat. Principals punts negres en el quadre: una forta reiteració dels conflictes d’interessos i la dificultat pels periodistes de seguir les activitats dels bancs andorrans”.

No ens pot agradar que Andorra surti mal assenyalada en propostes de resolucions a Estrasburg o en informes internacionals sobre la llibertat d’informació. Hem de fer el que calgui per aclarir la situació i reforçar la credibilitat de les institucions andorranes. Cal fer-ho perquè apareixen alguns senyals d’aluminosi. Sí, aluminosi, la malaltia d’alguns formigons que acaba per deteriorar la seva resistència i posa en risc l’estabilitat de l’edifici.

Hem de reforçar l’estabilitat del nostre edifici institucional, defensant els drets i les llibertats que estableix la Constitució.

Per fer-ho caldrà tenir valor moral per plantar cara a la por, per destapar la negligència quan d’altres preferirien mantenir-la oculta. Això implica el convenciment que el que un fa o diu està tan bé com la seva disposició a defensar-ho, sense estar pendent de les enquestes de popularitat.

És el moment de defensar Andorra.