En qualsevol país desenvolupat, el consum intern és un dels pilars sobre el qual se sustenta la seva economia. A Andorra no som l’excepció i si bé segurament no és tan important com en els països del nostre entorn que representa entre un 50% i un 55% del PIB, a Andorra ens hauríem de moure al voltant del 40% del PIB, o sigui uns 1.000 milions d’Euros.

Vista la gran importància que té aquest mercat, és molt preocupant la deixadesa, o més aviat l’oblit que hi ha hagut per part del Govern de DA. Hem vist aquests darrers set anys i mig com es malbarataven més de 100 milions d’euros en promoció turística i en canvi amb prou feines s’han gastat uns pocs centenars de milers d’euros en campanyes molt puntuals per fomentar el consum intern, l’última al Nadal del 2016.

Però això no és suficient, ja que per fomentar el consum intern no n’hi ha prou amb campanyes promocionals. El que cal és millorar les condicions al consum, és a dir que les famílies tinguin més diners a la butxaca per poder gastar, i per això calen dues premisses importants en les quals aquest Govern ha fallat estrepitosament.

La primera i principal és la millora dels salaris i del poder adquisitiu. Si agafem les xifres des de l’arribada de DA al 2011 podem constatar que el salari mitjà dels treballadors ha pujat d’un 2,8%, mentre que els preus al consum pujaven un 5,6% de mitjana. En definitiva una pèrdua evident de poder adquisitiu, un menyscapte que sens dubte es ressent cada dia més en la capacitat de consumir de les famílies del país.

L’altre punt important és el percentatge dels ingressos que les famílies poden dedicar al consum, i en particular, que els queda després de pagar les despeses fixes com poden ser l’habitatge i els serveis associats com l’energia o les telecomunicacions. Si abans el lloguer representava entre un 20% i un 30% dels ingressos familiars, avui en dia ens trobem que pot arribar a representar entre un 40% i un 60%, quan no és més.

Aquí, altra vegada, hem vist com el Govern de DA ha fallat en anticipar l’encariment dels lloguers que està portant moltes famílies a haver de reduir el seu consum. Però també, i el que és pitjor, a haver de marxar del país perquè ja no poden assumir aquest cost de l’habitatge, i doncs reduint de forma notable i fins i tot dràstica, el consum que fan a Andorra.

Les repercussions ja les podem constatar en la davallada de la recaptació de l’IGI, l’impost que millor representa el consum al país, amb una disminució, al primer semestre del 2018, d’un 8,5% comparat al primer semestre del 2017. En xifres absolutes, un 5,4 milions d’euros menys.

La situació pot deteriorar-se ràpidament si no s’hi aporta cap solució de manera urgent. Sense l’empenta del consum intern i amb un turisme a la baixa com ja hem vist aquest estiu, molts negocis poden trobar-se en situació precària i resultar en una baixada encara més considerable del consum intern, el que ens faria entrar en un cercle viciós de difícil solució.

S’ha de constatar que DA no té cap resposta per la situació que s’albira ja que no ha estat mai en la seva llista de prioritats com ja hem vist els darrers anys. Les pobríssimes mesures proposades pel ministre Xavier Espot per pal·liar els problemes d’habitatge no aportaran cap millora a curt termini, i no existeix cap pla per millorar el poder adquisitiu de les famílies.

Els progressistes d’SDP tenim clar que si no volem anar cap a una fallida de l’Estat, s’ha d’invertir urgentment en polítiques que afavoreixin el consum intern. Tornar a fer créixer el poder adquisitiu de les famílies, incentivant un increment dels salaris i moderant l’increment dels lloguers i altres despeses fixes.

Transformar aquest cercle viciós en el que ens ha immers la nefasta gestió de DA, en un cercle virtuós en el qual els ciutadans i les ciutadanes tornin a ser el motor principal de la nostra economia i també del seu benestar.