Dimarts passat, tot just després d’haver-me empassat les tres hores de lectura del cap de Govern davant el Consell General, el dilluns, deia que la buidor del discurs tradueix el fracàs d’una política.

El portaveu parlamentari d’SDP va deixar en evidència, en una de les seves intervencions durant el debat del dimarts 18 de setembre al Consell General, que no compartim l’afirmació de Toni Martí que “…tots els sectors de l’economia estan tenint millors resultats ara que el 2011.”

Com va dir Víctor Naudi al Consell General, mirem-ho!

Si mirem el nombre d’assalariats, el 2011 foren 37.301 i el 2017 eren 37.705. Un 1% més. Tanmateix aquest minso augment s’ha de ponderar posant-ho en relació amb la xifra de la població estimada.

Dels 69.772 habitants el 2011 vam passar als 74.794 habitants el 2017 (un 7,2% més).

També podem dur a terme la comparació amb la població que donen les estadístiques oficials: 78.115 habitants el 2011 i 80.209 habitants el 2017. En aquest cas hi hauria un 2,7% més d’habitants.

Sigui amb la població estimada o amb l’“oficial” hi ha molts menys assalariats per habitant el 2017 que el 2011. Les xifres no fan com Toni Martí, no menteixen.

Víctor Naudi va recordar també que els índexs demogràfics són també preocupants: augmenta l’índex d’envelliment i el de dependència global. I baixa la taxa de fecunditat.

També convé mirar la “massa salarial”.

El 2011 fou de 75.259.405,46 euros i el 2017 ha estat de 78.287.472,01. Hi ha hagut, doncs, un augment del 3,9%.

Pel que fa al salari mitjà, el 2011 era de 2.014,90 euros i l’any 2017 ha estat de 2.071,38. Això representa un augment del 2,8%. Però aquí hem de recordar que l’IPC entre el 2011 i el 2017 ha augmentat un 5,6%!

En conseqüència, tot i la distorsió –que fa pujar estadísticament el salari mitjà– dels salaris alts del sector financer, el salari mitjà i la massa salarial han crescut per sota del cost de la vida.

Un exemple contundent és el sector de la construcció: el salari mitjà al 2017 (1.967,14 euros) encara estava per sota del salari mitjà del 2011 (1.998,86 euros)

I ja que Toni Martí es pretén presentar ara com un estadista li posarem les xifres en context internacional:

A Espanya, entre el 2011 i el 2017 el salari mitjà ha pujat un 4%.

A França ha pujat un 8,7%.

A Portugal l’augment ha estat de l’11%.

Xifres que deixen en evidència que la buidor del discurs de Toni Martí tradueix el fracàs d’una política.

Una política que no ha donat suport al comerç, sinó que ha contribuït, dissortadament, a ensorrar-lo. La seva comunicació cloroform va fer saber, a bombo i platerets, que tenien un pla estratègic de turisme de compres. I aquest estiu han caigut entre un 20 i un 30% les vendes

I pel que fa al nombre de persones que visiten Andorra, l’any 2011 foren 7.982.878 i l’any 2017 han estat 8.152.148. Això representa un petit augment del 2,1%. Feble increment després de més de 100 milions d’euros gastats en promoció turística!

A més, les darreres xifres de visitants indiquen una tendència a la baixa com al juliol (-0,6%) respecte l’any passat però també a l’abril (-2%), al febrer (-2,2%) i al desembre 2017 (-11,1%).

En total, els darrers dotze mesos el nombre de visitants ha crescut només un 0,6%, que és el mateix que dir que no han crescut gens.

Això és el que Víctor Naudi va explicar –en el brevíssim temps que li van deixar– durant el debat d’orientació política.

Toni Martí i el seu govern no li van pas rebatre aquestes xifres contundents.

Acostumats com estan a seguir el que els indiquen des de Madrid van fer, diguem-ho en castellà, “oídos sordos” a l’exposició xifrada del portaveu d’SDP. Val a dir que no la podien pas rebatre.

Volen continuar enganyant la ciutadania però cada dia queda més clar que no són gent de confiança.