El grup parlamentari liberal va presentar al Consell General, el passat mes de juny, una proposició de llei que neix, sens dubte, d’una voluntat que comparteixo: aconseguir que el Govern doni compliment a la seva obligació constitucional de permetre als consellers generals exercir plenament la seva missió, el seu dret, d’impuls i control a l’executiu.

Un dret reconegut explícitament tant en l’article 50 de la Constitució com en l’article 5 del Reglament del Consell General, que diu així: “Per al compliment de l’activitat parlamentària, els Consellers Generals tenen el dret que l’administració pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder. La sol·licitud es realitzarà a través del Síndic General.”

Portem gairebé tres anys i mig d’una legislatura en la qual el Govern ha menystingut, amb prepotència i fatxenderia, el dret dels consellers generals de l’oposició a obtenir informació de les dades, informes o documents que obren en poder de l’administració pública.

I l’administració pública no és solament el Govern i els seus ministeris. També són administració pública la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, FEDA i STA.

En aquest context d’incompliments reiterats, als progressistes no ens va pas semblar una bona idea la proposta d’aquest nou text legislatiu.

No ens ho va semblar perquè estàvem convençuts que, sense voler-ho pas fer, obria la porta per facilitar que Govern i el seu grup parlamentari aprofitessin per deixar assentades en una nova norma legislativa restriccions i limitacions al dret de control que tenim els consellers generals de l’oposició.

I així s’ha vist, dissortadament, que ho volen fer.

El criteri formulat pel Govern, el dia 7 de juny, sobre aquella proposició de llei ens ho confirma.

El Govern pretén –i afirma en el text que va trametre al Consell– que cal mantenir opacitat absoluta en l’accés a la informació. O més ben dit, que cal impedir l’accés del Consell General a informacions relatives a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, l’AREB i l’INAF. I el Govern ho fa pretenent que el control del Consell General anul·laria l’autonomia d’aquestes entitats públiques.

L’autonomia, per molt que el Sr. Martí no ho vulgui entendre, no està gens renyida amb el control parlamentari. Potser fins i tot un major control del Consell General reforçaria l’autonomia d’aquelles entitats davant de les intromissions, freqüents, que hi fa precisament el Govern.

Tot apunta, doncs, que la proposició que va prendre en consideració el Consell General el dia 21 de juny ens aboca a un escenari en el qual el Govern i el grup parlamentari de la majoria modificaran el projecte per reforçar no pas el control parlamentari sinó per consolidar el seu menysteniment actual.

Passaríem així d’una situació d’evident incompliment de l’article 5 del Reglament del Consell i de menysteniment clar de l’article 50 de la Constitució per part del Govern i de diverses administracions públiques –especialment l’INAF, l’AREB i la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra– a una consolidació normativa de l’existència d’administracions públiques inaccessibles al control del Consell General.

Davant d’aquesta preocupant perspectiva, SDP va decidir que no podien pas prendre en consideració una proposició que té anunciada una fi ben contrària a la seva motivació inicial que, insisteixo, compartia en bona part.