Catorze mesos, catorze, han passat des que Joan Viladomat va fer pública la voluntat de liquidar de Nevasa, la societat que gestiona la marca Grandvalira. Va ser el maig del 2017, i a part de manifestar – només faltaria– la seva estricta neutralitat en l’afer que enfronta Ensisa i Saetde, el cap de Govern no ha pres des d’aleshores cap iniciativa per evitar que es consumi el que seria una catàstrofe per a la imatge del país com a destinació d’esquí.
Per això mateix, la gràcia que Martí va llançar ahir a Ordino –que Viladomat no se li posa al telèfon!– sona més a excusatio non petita que a sincera disposició a exercir de mediador en un assumpte que, tot i que no sigui de la seva directa competència, no cal ser cap llumenera per entendre que és qüestió d’estat.
Que després de catorze mesos, catorze, mirant cap a un altre costat Martí apel·li ara al victimisme –no se’m posa al telèfon!– és d’una frivolitat que frega el cinisme.
La realitat és que fa moltes llunes que el cap de Govern s’hauria d’haver empassat l’orgull –si es tracta d’això– i liderar una estratègia dirigida a salvar un dels principals actius econòmics i turístics del país. Ara que li veu les orelles al llop –la liquidació es consumarà a mitjans 2019– es fa la donzella ofesa.
De veritat és això tot el que se li acut per salvar Grandvalira?
