La visita oficial d’un secretari d’Estat del Govern de la República Francesa el dia 7 de juliol ens va permetre llegir i escoltar declaracions creuades tant d’aquell membre del Govern francès com del cap de Govern, que feien referència a l’organització d’una visita del copríncep Francès, Emmanuel Macron, a Andorra els propers mesos.

El secretari d’Estat s’erigia com a portaveu del copríncep i explicava que la seva estada a Andorra també havia servit “… per preparar la visita del president de la República Francesa i copríncep”.

El cap de Govern es congratulava públicament d’aquesta manifestació malgrat que suposava una clara ingerència en les competències que la Constitució atribueix als representants personals dels coprínceps.

Una setmana després, el dissabte, 14 de juliol, en l’acte de celebració de la festa nacional francesa, l’ambaixadora de França reincidia en l’envaïment competencial i manifestava en el seu discurs que “assegurava” la visita de Macron.

Aquella manifestació suposava una nova ingerència en les competències constitucionals de la representació personal del copríncep, però la ministra d’Exteriors del Govern Martí l’aplaudia i demanava “… que sigui al més aviat possible”.

Tot plegat la mateixa setmana que el Tribunal Constitucional, en el marc de la celebració dels 25 anys de la Constitució, demanava prudència a l’hora d’afrontar canvis a la Constitució.

És públic i notori que fa 25 anys Toni Martí no volia la Constitució.

Fa set anys que Toni Martí és cap de Govern gràcies a una Constitució contra la qual va fer campanya i que va votar en contra en el referèndum. Contradiccions de la vida!

Tanmateix la seva actuació confirma que continua discrepant de l’arquitectura constitucional tan difícilment bastida l’any 1993.

No s’entendria, si no fos així, que hagi encetat en els darrers mesos una subreptícia operació de buidament competencial de la representació personal del copríncep francès donant prioritat a vincular el Govern francès en actes propis del Coprincipat i bandejant així la lletra, i també l’esperit, de la Constitució.

Una lletra i un esperit que, en la qüestió que comento, estaven i estan adreçats a mantenir i a salvaguardar una separació clara, en l’àmbit andorrà, entre les funcions de la representació de l’Estat francès –l’ambaixada– i la representació personal del copríncep francès. Una representació personal que s’estableix en els articles 46, 47 i 48 de la Constitució.

Quan vam treballar, negociar, debatre i aprovar la Constitució, els representants del Consell General teníem molt clar que calia preservar la independència i la sobirania d’Andorra.

Per això, es va dibuixar la difícil, delicada i original arquitectura constitucional que estableix –article 44– que “Els Coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els estats veïns”.

Quan vam pactar aquesta fórmula amb els serveis dels coprínceps l’any 1992 volíem evitar el que alguns havien definit aleshores com una possibilitat de “monaquització” d’Andorra. No volíem que fos el Govern francès –el Quai d’Orsay– sinó el palau de l’Elisi qui tingués una missió constitucional a Andorra.

Deixar instal·lar ara, subreptíciament, un trencament de l’esperit paritari mitjançant les declaracions que he esmentat trenca també les tradicionals relacions d’equilibri.

El desconeixement de l’esperit de la Constitució i el menysteniment de les seves disposicions en aquest àmbit és un nou i greu error del cap de Govern. El Govern de la República Francesa no representa, ni pot constitucionalment fer-ho, el copríncep francès.