Tot va començar quan arribava la jubilació de l’anterior i polèmic cap. Molts es demanaven com podia ser que els responsables comunals no haguessin actuat abans en els diversos conflictes coneguts per tot el departament (xenofòbia, racisme, masclisme, despotisme). La resposta sempre era la mateixa: “Com que es jubila…”.

Així, tot i les denúncies internes, informes de clima laboral desfavorables i altres conflictes, només se’l va expedientar amb la boca petita, la qual cosa li va permetre continuar al càrrec fins que li va arribar l’hora de la jubilació.

Arribat aquest moment, es va començar a preparar la ràpida i sorprenent promoció de l’actual cap. Formacions, promocions i el total suport de la majoria comunal sustentada implícitament en el departament de Recursos Humans. Recordem que la gestió del servei de Circulació recau en el cònsol major, però sempre l’ha delegat a altres consellers.

Tots els agents sabien perfectament qui ocuparia la plaça desitjada i molts es preguntaven si trobarien a faltar l’anterior cap, tot i que somniaven que marxés.

L’estratègia a seguir: edictes rectificats i fets a mida perquè els pogués guanyar la candidata escollida per l’actual majoria. Van eliminar la necessitat del carnet de moto, cap prova física, l’equip comunal tenia molt clar a qui volien al capdavant del servei de circulació. I així va ser, amb la connivència del departament de Recursos Humans del Comú.

I quan l’actual cap va ser triada, va fer neteja. Es va envoltar de seguidors i tocadors de palmes i va resoldre els conflictes amb qui no estava d’acord i no seguia la seva corda política. Expedients a tort i a dret, que van demostrar una preocupant falta de lideratge i una manca evident de perfil de cap de departament. Val a dir que tots els expedients disciplinaris comptaven amb el coneixement i l’aprovació de la majoria comunal, perquè tots van ser tractats en comissió.

Com a conseqüència del clima laboral en el departament, molts agents van marxar. Alguns han demanant excedències amb l’esperança que algun dia arribi un canvi de cap de departament. Per desgràcia, aquest canvi s’ha transformat en la contractació d’un altre càrrec de confiança (amic) sense cap tipus d’experiència ni bagatge professional en l’àmbit per al qual ha estat contractat.

No és la nostra opinió, és un fet demostrable. Per això, ens sobta que la contractació hagi comptat amb la total aprovació de l’oposició comunal (PS i Liberals).

Era evident que arribaria el moment en què aquesta situació esclataria i només era qüestió de temps. I així ha acabat succeint. Lamentablement, la situació ha acabat de la pitjor manera, amb tretze querelles per amenaces i coaccions presentades per agents de circulació a la Batllia contra el cap de departament.

Sorprenentment, quan surten a la llum pública les querelles, l’equip comunal al·lega desconèixer la situació i, en un exercici de cinisme desmesurat, expliquen que adopten mesures de manera immediata per resoldre la situació quan, insistim, eren perfectament coneixedors de tot el passava al departament des de feia anys.

Però, tal com va succeir amb l’anterior cap, no podien admetre que havien tornat a errar en l’elecció de la nova, per això li han continuat donant suport de manera inexplicable fins fa pocs dies.

Els progressistes pensem que aquesta situació ha posat en evidència la poca implicació i nul·la preocupació que ha tingut la majoria comunal d’Escaldes-Engordany en els darrers anys i, en especial, la cònsol, en un departament tan sensible com el de circulació, i ha menystingut de manera recurrent els agents i els seus problemes. Per nosaltres, els encerts i la gran feina que fan, amb professionalitat cada dia, els agents de circulació d’Escaldes-Engordany són majors que els errors. I es mereixen una resposta immediata pel mal clima laboral.

Quins canvis poden fer-se en el departament, si les ordres de l’estrenat nou director, sense experiència en la direcció d’equips però sí amb molta amistat amb el cònsol menor, és la de donar suport als caps denunciats?

No admetre els errors i no esmenar-los és la pitjor de les solucions per millorar la situació. Quan s’abordarà aquesta greu problemàtica laboral?

Quan es prendran decisions polítiques?

El que s’ha de fer és admetre els greus errors de valoració que s’han comès en lloc d’amagar-se darrere del nou càrrec de confiança que faci de paraigua dels problemes de què no volen ni sentir a parlar.