Socialdemocràcia i Progrés aposta per mantenir el règim de cobertura de dipòsits bancaris en els 100.000 euros que estableix la Llei de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries i no rebaixar la garantia als 20.000 euros, tal com proposa el Govern de Demòcrates per Andorra en el projecte de llei reguladora del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.

Si més no, en aquesta línia van tres de les vuit esmenes que el conseller general de la formació, Víctor Naudi, ha presentat al projecte de llei, ja que veu “amb molta preocupació” que,  en uns moments “molt delicats” per al sector financer, l’executiu impulsi una iniciativa legislativa que “pretén rebaixar les garanties de cobertura per als clients titulars de comptes en una entitat bancària que pogués patir problemes de liquiditat”.

Així, Naudi considera que la proposta del Govern de DA de reduir un 80% les garanties de cobertura de dipòsits és una “greu irresponsabilitat”, motiu pel qual es plantegen les esmenes per “mantenir i reforçar la confiança en el sector financer”. I és que des de SDP es considera que aquesta rebaixa de 80.000 euros de la garantia pot repercutir “en una disminució de la confiança dels dipositants i dels inversors en les entitats bancàries i entitats financeres d’inversió autoritzades per operar a Andorra que ofereixen serveis d’inversió i que participen en el SAGI”.

A més, Naudi manté que “no és acceptable” plantejar el límit de 20.000 euros, ja que és la quantitat de cobertura que estableix la directiva comunitària 97/9, un text de fa més de vint anys i que situa aquesta xifra com a “valor mínim”.

Així mateix, la data de referència de la directiva és molt anterior a la crisi financera, una situació que, com recorda el parlamentari d’SDP, va provocar als països avançats la necessitat d’enfortir i ampliar els fons de garantia, i que també des de la mateixa Comissió Europea es recomanés incrementar aquest límit, com a mínim fins als 50.000 euros. En el cas d’Espanya, per exemple, a partir del 2008 va situar la cobertura del fons de garantia en els 100.000 euros.

D’altra banda, SDP no veu correcte que es vulgui establir que les despeses del Fons andorrà de garantia de dipòsits hagin de ser sufragades a parts iguals per les entitats membres. Per això, Naudi proposa, en una altra esmena, que aquelles despeses siguin sufragades proporcionalment, “… en funció de la proporció que presenti l’import dels dipòsits garantits de cada entitat sobre el total agregat dels dipòsits garantits de les entitats membres del Fagadi”.

El parlamentari justifica la seva proposta per “raons d’equitat”,  ja que sembla raonable que la distribució de les despeses del Fagadi es faci per criteris de proporcionalitat, tal com es fa respecte a les aportacions al fons, i també “per coherència” al que diu el mateix projecte de llei en relació amb les despeses del SAGI, que “han de ser sufragades proporcionalment per les entitats membres del SAGI en funció de la proporció que representi l’import de les inversions garantides de cada entitat sobre el total agregat de les inversions garantides a totes les entitats membres del SAGI”.

Finalment, en una altra esmena, el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés planteja que les proves de resistència dels fons de garantia de dipòsits es duguin a terme dins el primer any de l’entrada en vigor de la llei i no pas en un termini de dos anys, tal com estableix el projecte de llei. Aquesta disminució del termini es fa perquè es considera que, “en el cas que hi pogués haver alguna debilitat en el disseny del Fagadi que preveu aquest projecte de llei, fora bo que pogués ser detectada com més aviat millor”.