El marge de maniobra se li estreny a Toni Martí en aquests darrers mesos de legislatura, la qual cosa el porta a fer malabarismes indissimulats per intentar demostrar tant als seus seguidors, com a aquells sectors que el van impulsar fa set anys, que haurà complert les promeses fetes. Tanmateix és evident que algunes promeses ni s’han encarat i altres actuacions s’allunyen del que realment necessita el país.

Ara es veu obligat a tancar la modificació de la llei de transferències de pressa i corrents després de la batzacada del Tribunal Constitucional. I ho fa tramitant el projecte de llei directament al Consell General sense ni tan sols donar cap explicació davant de la taula que reunia els cònsols, els responsables de les diferents formacions polítiques representades al Consell General, i el mateix Govern. Tant se valen les formes, ell mana i disposa.

Tampoc es queda curt el ministre de Finances a l’hora de saltar-se les formes, deixant els consellers generals de la Comissió Especial de Vigilància i Prevenció per a l’Estabilitat Financera amb un pam de nas quan, enmig del procés conjunt acordat entre el Govern i la pròpia comissió, en el qual s’estava avaluant els pros i contres de la hipotètica adhesió al Fons Monetari Internacional amb l’ajut d’assessors contractats per les dues institucions, sorprèn a tothom havent de confirmar que mentre es discutia la qüestió, ell estava fent passes d’amagatotis per explorar aquesta possibilitat i que el Govern fins i tot ja era favorable a l’adhesió.

Més enllà de les formes, el que realment és preocupant és la reacció irada del ministre de Finances a les manifestacions públiques expressades als mitjans pel president d’SDP quan, lliurement i responsable, diu clarament el que pensa de la possibilitat d’adhesió a l’FMI per part d’Andorra.

Més preocupant encara és la resposta del mateix cap de Govern i el comunicat emès des de DA, tatxant el president d’SDP de fer manifestacions irresponsables.

Tot allò que s’allunya del pensament únic no té raó de ser segons DA, ells són els únics posseïdors de la veritat, i si ells no hi fossin el món no giraria.

Ara resulta que les declaracions del president d’SDP fan mal a l’estabilitat financera, quan durant pràcticament dues legislatures el ministre de Finances ha estat fent la vista grossa, avalant els criteris emprats per l’INAF en la supervisió de la comptabilització dels fons de reserva de certa entitat financera.

Això sí, ara tots a córrer a formar part de l’FMI, sense cap més explicació! Doncs mirin, ara no és el moment de córrer i menys encara per entrar en un sistema que no està gens ni mica clar el com i el perquè ens beneficia. I davant les declaracions de DA i de membres del seu Govern sobre persones que no ho veuen clar, encara planteja més dubtes de la conveniència.

La responsabilitat implica complir la legislació de forma escrupolosa i transparent, i fer-ho amb valentia, només així es reforçarà el sistema.

La responsabilitat implica abordar els problemes, especialment aquells més espinosos aportant solucions i no deixar-los de banda per a què els solventi un nou govern.

Així i de forma reiterada hem sentit el cap de Govern dir que era l’únic que advertia de la fragilitat del sistema de pensions de la CASS, però en concret l’únic que ha fet en dues legislatures es dissimular la situació.

Ara deixa caure que caldrà abordar la reforma de les pensions sota un pacte d’Estat durant la propera legislatura.

No calia esperar set anys per arribar a aquesta conclusió. Ha estat dues legislatures governant amb majoria i una d’elles més que confortable i no ha estat capaç d’aconseguir cap pacte d’Estat real en cap de les reformes estructurals anunciades. És francament imperdonable.

No solament això, sinó que el Govern aixoplugat darrera la proposta del president del consell d’administració de la CASS, deixa entreveure quines són les mesures que proposa per tal de garantir el futur de les pensions, tal com endarrerir l’edat de jubilació, apujar les cotitzacions, rebaixar els punts…

De ben segur que caldrà plantejar un augment de les cotitzacions, però pel que fa a les altres mesures anunciades hi ha molt a discutir. I en tot cas el que no és seriós és plantejar propostes a nou mesos d’acabar la legislatura.

En una qüestió com aquesta l’objectiu principal ha de ser el fet de garantir que tothom, en arribar a l’edat de jubilació, sàpiga que tindrà assegurada una pensió digna que li permeti gaudir de l’etapa final de la seva vida en bones condicions. Aquesta és una obligació per a tot Estat de Dret i ha de ser considerada un dels pilars fonamentals de tota societat.

Cal sentit d’Estat i el pitjor que es podia fer a aquestes alçades es entreveure que es poden reduir els punts de forma retroactiva i aconsellar assegurances complementàries.

Fer això és fer trontollar el sistema, promovent la desconfiança.

Aquesta sí que és una actitud totalment irresponsable.