El dimarts 21 de juliol del 2015 la pàgina 8 de l’edició d’EL PERIÒDIC recollia la notícia de la compareixença del ministre de Finances davant la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost. El titular afirmava que «El govern pretén adherir-se a l’FMI i buscar com accedir al BCE» i l’article recollia que el ministre Jordi Cinca havia dit «… crisis com la BPA fan aparèixer vulnerabilitat» i que «… per situacions crítiques, límit apareix el BCE o l’FMI i et cobreix».

L’any següent, el 6 d’octubre del 2016, la secretària d’Estat d’Afers Internacionals es va reunir a Washington amb un responsable de l’FMI posant sobre la taula la voluntat del Govern d’esdevenir membre de l’FMI. En una nota del 25 d’octubre del 2016 la secretària d’Estat comenta aquella visita a l’FMI i assenyala que va explicar que, després de la crisi sistèmica viscuda amb l’afer BPA i de la necessitat marcada per les agències de ràting de trobar un prestador de darrera instància, el Govern considera que l’apropament a l’FMI és un tema molt important per Andorra.

Val a dir que en aquella reunió el representant de l’FMI recomanà que, abans de fer una sol·licitud d’adhesió, Andorra estudiï i analitzi a nivell intern el tema de la quota a pagar, de les obligacions que tindrà el país, tant per facilitar dades com per introduir la legislació interna necessària per poder donar compliment a les obligacions contretes amb el Fons Monetari Internacional. I en aquella reunió ja s’informà a la secretària d’Estat que la quota d’Andorra seria aproximadament 2,5 cops la de San Marino.

El 24 d’abril del 2017 hi hagué un segon viatge a la seu de l’FMI i en una altra nota de la secretària d’Estat es llegeix que el representant de l’FMI va demanar si Andorra ja havia iniciat les anàlisis a nivell intern, sobretot pel que fa al tema de la quota a pagar i les obligacions que tindrà Andorra.

En un Informe del Govern que acompanya aquella nota es fa l’estimació de la quota a pagar per Andorra, recordant que serà 2,5 vegades més que la quota de San Marino. El resultat de l’estimació situa la quota prevista en la suma de 167 milions $ (USD).

Pretén el Govern que només el 25% de la quota s’ha de fer efectiva. Afirma així que només caldria abonar 41,7 milions $ (USD) perquè el 75% de la quota es podria fer efectiu mitjançant una «promesa de pagament en moneda nacional». Els progressistes pensem que el Govern vol enganyar el Consell General i la ciutadania.

L’informe anual del 2016 de l’FMI, en explicar com funcionen les quotes de l’organisme, diu: «El país debe pagar enteramente su suscripción en el momento de ingresar en el FMI: hasta el 25% debe pagarse en DEG o en monedas de otros países miembros especificados por el FMI, y el resto en la moneda del país en cuestión».

Coneixedors d’aquestes condicions, el Ministeri de Finances i la secretària d’Estat van anar a la seu de l’FMI el 13 de febrer del 2018. El resum d’aquella reunió a l’FMI, preparat pel ministre de Finances, intenta consolidar l’engany pel que fa al pagament de la quota. Hi llegim que la quota té dos components:

«1) R.A.P., sobre un 25% de la quota». Aquesta porció serà pagada mitjançant drets especials de gir o mitjançant una combinació de DEG i/o moneda especificada pel Fons (per exemple dòlars, euros, lliura esterlina…).

Al fer aquest pagament, Andorra rebrà una reclamació líquida sobre l’FMI anomenada la posició del tram de reserva (RTP); formaran part de les reserves externes d’Andorra.

«2) (LCP) Local Currency Portion = Sobre un 75% de la quota». Aquesta porció es pagarà amb la moneda d’Andorra (és a dir euros). Andorra podrà o bé (i) dipositar aquest import a un compte de l’FMI en una entitat depositària a Andorra o bé (ii) emetre un pagaré al Fons.

Cal tenir en compte que quan el Fons fa referència a les reserves externes d’Andorra, es tracta d’una mena de dipòsit que es fa a l’FMI. L’FMI paga interessos de les reserves. Andorra podria recuperar aquestes reserves si tingués un problema financer. També és important considerar que el que està en LCP és un instrument legal. Es podria fer dipòsit per exemple a l’INAF. És com una promesa de pagament (75%)».

No compartim la interpretació que fa el Govern del pagament d’aquest 75% de la quota. Si es fa un ingrés en un compte el titular o beneficiari del qual sigui el Fons Monetari Internacional, o si es lliura a l’FMI uns pagarés, no s’està fent cap «promesa de pagament», s’està pagant, en el primer cas, o lliurant un títol de pagament, en el segon cas.

Finalment, en una documentació preparada pel Govern en data 16 d’abril del 2018 es formulen unes conclusions en les quals s’insisteix que l’adhesió d’Andorra a l’FMI aportarà més garanties de «transparència, fiabilitat i estabilitat del mercat financer». Però en cap moment no s’ha volgut reconèixer que l’actuació del Govern podria estar condicionada per la situació actual del mercat financer.

No es pot tractar una qüestió d’Estat de pressa i corrents i amb una informació esbiaixada. Per això demanem públicament que s’aturi aquest procediment d’adhesió fins que no es faci un debat públic, amb llum i taquígrafs, sobre:

– Les conseqüències i els inconvenients de l’adhesió a l’FMI.

– L’eventual vinculació d’aquesta proposta amb les dificultats, derivades de les fermes recomanacions de l’autoritat financera de regulació, és a dir, l’INAF, en una entitat financera del país.

Defensem, com sempre ho hem fet, l’estabilitat del sector financer i estem disposats a donar suport a les iniciatives que, des de la seriositat i la responsabilitat, hi puguin contribuir.

Però demanem seny i ens oposem a l’obscurantisme i a la dissimulació d’actuacions d’enormes conseqüències per a la sobirania andorrana i per a les finances públiques, que provenen de la contribució de les ciutadanes i ciutadans, i que tenen tot el dret a saber en què, com, i per què es vol fer una despesa al voltant de 167 milions $ (USD).