SDP lamenta que la despesa del Govern en promoció turística no s’hagi traduït en un augment del nombre de visitants al país. La formació explica en un comunicat que cal analitzar la política turística basada en un augment de la despesa a Andorra Turisme. «S’ha d’avaluar l’efectivitat i l’impacte sobre els fluxos turístics i l’economia relacionada amb el turisme en general», diu l’escrit.
La formació constata que el pressupost d’Andorra Turisme durant el 2011 va ser de 8,9 milions d’euros. Durant aquell any, en el marc de la crisi econòmica, el Principat va rebre 7,98 milions de visitants. En canvi, entre el 2012 i l’any passat, es va invertir, de mitjana, 16,1 milions d’euros anuals. L’any 2017, Andorra va rebre 8,15 milions de visitants, és a dir, 170.000 més (un 2,1% més) que el 2011.
«Malgrat l’enorme despesa que el Govern de DA ha gastat en promoció turística, estem en uns valors de visitants equivalents als que ja teníem el 2011», apunta el comunicat. La formació també calcula el cost per visitant que ha assumit de mitjana l’Executiu durant el 2011 i el 2017. Segons els números dels progressistes, si de mitjana un visitant costava 1,12 euros el 2011, ara costa 1,98 euros. L’increment és del 77%, una xifra que SDP considera «desproporcionada».
L’altra xifra que donen els progressistes és referent al tipus de visitant. «Hem perdut gairebé 600.000 excursionistes, tot i haver guanyat uns 760.000 turistes», s’explica a la nota. Sobre el nombre de pernoctacionss, si el 2011 la mitjana era de 2,9 nits per turista, la de l’any passat va ser de 2,91. Entre el 2012 i l’any passat, la xifra mitjana rondava les 2,95 nits per turista.
Pel que fa a la capacitat hotelera, SDP critica que ha disminuït, passant dels 226 hotels amb 31.326 llits als 207 hotels amb 30.680 llits. Sobre el nombre d’assalariats de l’hosteleria, destaquen que ha augmentat per sobre de la mitjana, tot i que el seu salari mitjà ha crescut per sota de la mitjana. El sou del comerç al detall encara ha crescut menys per sota, segons s’explica a la nota.
En conclusió, consideren que s’ha de replantejar la política turística per millorar l’eficiència de la inversió i aportar més qualitat que quantitat.