Sí, ja som una altra vegada a l’inici del curs, que els francesos defineixen tan bé com la rentrée. Un moment important que la comunicació cloroform de DA ens vol altra vegada disfressar.
La setmana passada vam comprovar que el cap de Govern és un aficionat que, ho vaig escriure dimarts passat, ens pren per babaus amb una proposta per setmana, tant li fa del que sigui.
Després dels horribles atacs terroristes de Barcelona i Cambrils no solament va parlar d’un pacte d’Estat per quedar bé sinó que va proposar crear una secció antiterrorista a la Policia andorrana.
El que hem estat en responsabilitat al Govern i tenim per costum saber del que parlem ja vam veure que, una altra vegada, Toni Martí demostrava que no coneixia els dossiers del Govern: fa anys que la Policia andorrana té una secció especial de lluita contra el terrorisme i fa anys que Andorra –la Policia andorrana– rep i intercanvia informació amb els organismes policials europeus.
Com també fa anys –abans que l’onada taronja arribés al Govern– ja havíem negociat amb Espanya i França acords de col·laboració en l’àmbit policial.
La manca de seriositat i la ignorància del cap de Govern, Toni Martí, ha obligat la Policia a haver d’explicar aquests darrers dies el que ja sabíem els que exercim l’activitat política des de la responsabilitat: que no cal crear el que ja existeix i que a més a més la Policia andorrana està perfectament embrancada amb els organismes policials europeus, no solament i directament amb França, Bèlgica i Espanya sinó també amb la resta de països membres del Consell d’Europa.
Una altra cosa, ben distinta de la febre declarativa de Toni Martí, és que calgués reforçar o adaptar el que ja existeix.
Davant d’aquest trist espectacle d’un cap de Govern que parla del que no sap, els ciutadans podrien preguntar com, en sis anys, hem passat d’uns responsables polítics que –en tots els governs que s’han succeït des del 1982 fins al 2011– sabien del que parlaven i que sabien mantenir-se en el nivell escaient de dignitat i competència a la col·lecció d’aficionats que ocupen avui l’escenari governamental.
En aquesta línia de manca de seriositat, el ministre d’Educació tampoc no ha deixat passar l’oportunitat de l’inici de curs per intentar obtenir una bona nota en l’assignatura dels despropòsits: ha gosat declarar que la reactivació econòmica –evident per als ulls del Govern que Andorra no es mereix però no pas per a les famílies d’Andorra– permet augmentar preus i tarifes!
És ben evident que el nivell de qualitat ha baixat radicalment.
Fins fa quatre dies ens volien fer creure que teníem el Govern dels millors, però ja hem anat descobrint que el que tenim no és pas el millor dels governs. Estem patint l’allau de la demagògia a curt termini del Govern de DA, els membres del qual són indiferents a les conseqüències que aquesta política pugui tenir per al futur de la societat andorrana.
Deixar la política en mans d’una certa espontaneïtat primària sempre ha acabat malament arreu.
Les forces polítiques plantegen propostes ideològiques a mitjà i llarg termini. Són instruments per a la construcció del futur que demanen el suport dels electors. Però ho han de fer amb capacitat –i voluntat– de lideratge polític, no per anar simplement a remolc d’apassionaments momentanis.
Construir un país no és fàcil. Administrar-lo cada dia, tampoc. Satisfer tothom, i a més tothom a la vegada com pretén Toni Martí, no és possible.
Cal prioritzar, arriscar en la selecció d’objectius, pensar en la gent, no aprofitar-se de la gent.
La democràcia, el progrés, reclamen i necessiten polítics que toquin de peus a terra i que coneguin la història del país que volen servir.
