Observem amb preocupació la consolidació de les dues Andorres. Fa uns dies, un amic de Nova York que visitava Andorra em comentava que viure en aquest país era com habitar a Disneyland, un gran país per gaudir de la vida i la natura.

Tots estem d’acord amb l’esplendor del nostre entorn natural, la qualitat de l’aire, del cel, la majestuositat de les nostres muntanyes que ens captiven amb la seva bellesa, amb la gent de les nostres valls, solidària i amable des de sempre.

Després d’aquesta primera impressió, vam parlar amb més detall de la vida a Andorra. El meu amic va quedar colpit que les expectatives econòmiques per a l’any 2018 de la població fossin tan baixes. No podia entendre que un país amb tot el potencial per esdevenir un paradís, un somni, fos un malson per a la població.

Els resultats del primer semestre del 2017 de l’Observatori d’Andorra tornen a posar sobre la taula problemes de la nostra societat: un alarmant 36,7% de la població declara que arriba a final de mes amb dificultat, és a dir, que de cada 10 ciutadans del nostre país, gairebé 4 tenen dificultats econòmiques.

Són les dues Andorres: una, en què el govern de DA ens vol fer creure que tot va bé i demana optimisme a la població, i l’altra, la de la trista realitat de les famílies que els costa arribar a final de mes i, per tant, qualsevol despesa extraordinària es transforma en un problema greu. En quina Andorra vius tu? Pensa en què passaria si tinguessis una despesa de més de 400 € ara mateix, fora del teu pressupost.

No tots els mals venen del Govern, però les decisions que porten a un neoliberalisme ferotge s’entossudeixen a demostrar que tenen una bona part de responsabilitat. El govern de DA no mira per tots els ciutadans i ciutadanes. S’oblida massa sovint dels més desfavorits. Crec sincerament que no es pot continuar amb aquest esperit paternalista, que diu que ja s’ajudarà a qui tingui problemes.

No volem ajudes ni caritat, volem gaudir dels nostres drets, uns drets que fixa la Constitució contra la qual el cap de Govern va fer campanya. L’article 1 de la Constitució diu que Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social. I en l’article 33 diu que els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.

L’Observatori retrata prou bé les preocupacions de la nostra societat: cal millorar les prestacions, pensions o sanitat (26%), la política i el funcionament de les administracions (22%), el preu de l’habitatge, nivell de vida car o salaris baixos (15,5%). Percentatges en augment en relació amb enquestes anteriors.

Andorra no és una postal quan maten un os, quan les famílies no arriben a final de mes, quan el Govern no fa la seva feina i canvia les lleis que no són favorables als seus interessos.

Andorra no és una postal quan el preu de l’habitatge i el nivell de vida continua pujant, i els salaris no ho fan.

Andorra no és una postal si no hi ha esperança que la situació econòmica serà millor, no som una postal si les pensions de molts dels nostres conciutadans no permeten gaudir d’una jubilació digna i cal continuar treballant. Andorra no és una postal quan saludem la gent i preguntem com va i només contesta “vaig tirant”.

Quina vida és aquesta pels ciutadans d’un país ric? Quin futur és aquest pels nostres fills? No som una postal, som gent que lluita per les nostres famílies, pel nostre país, amb l’esforç de cada dia. Només demanem al Govern que treballi per tots nosaltres, per tota la ciutadania.