“La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia” (article 4 de la Constitució).
“Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives” (punt 2 de l’article 6 de la Constitució).

Aquestes màximes de la Carta Magna no semblen pas convèncer els responsables de DA.

S’havia eliminat del projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal les disposicions que pretenien modificar els paràgrafs 2 i 4 de l’article 87 del Codi de procediment penal, que recordem que proposaven l’extensió de la possibilitat d’intervencions en les comunicacions en la investigació per qualsevol delicte, i per altra banda també pretenien vulnerar el respecte al secret professional. Però ara el Govern d’Antoni Martí i DA volen tornar a plantejar la qüestió.

En el Consell General del dia 13 de juliol, tots els consellers generals presents aprovàvem per assentiment el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada del Codi Penal. El text aprovat era del tot necessari per transposar a l’ordenament jurídic andorrà la directiva europea relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Es tractava de fer unes modificacions legislatives en l’àmbit penal que s’encabeixen en el que els progressistes sempre hem considerat una política d’Estat. Política d’Estat a la qual sempre hem donat suport.

Però dins d’un projecte de llei necessari, el Govern de DA, acostumat a practicar el contraban legislatiu, pretenia fer passar d’amagatotis l’extensió de la possibilitat d’intervencions en les comunicacions en la investigació per qualsevol delicte, i en una segona modificació del Codi de procediment penal pretenia vulnerar el secret professional.

Val a dir que la votació unànime del text va ser possible perquè el conjunt dels consellers generals que formem part de la comissió legislativa d’Interior, inclosos els de DA, vàrem estar d’acord a suprimir del text del projecte de llei tramitat pel Govern les disposicions que atemptaven contra les llibertats pú­bliques.

Però quan semblava que el seny s’havia imposat, tant la intervenció feta pel ministre de Finances, Jordi Cinca (curiosament no va defensar el text el ministre de Justícia, Xavier Espot), com la intervenció feta per la consellera general Maria Martisella, per defensar els seus posicionaments, deixaven veure que DA persistirà a promoure la vulneració dels drets i les llibertats.

Aquesta qüestió va aixecar el rebuig unànime dels partits de l’oposició i de la majoria dels mitjans i també, cal recordar-ho, va merèixer la publicació d’un dur comunicat del Col·legi d’Advocats. Per això, més enllà d’una reflexió, com proposava la consellera Maria Martisella, caldria encarar la qüestió amb molt de seny.

Cal lluitar contra la delinqüència i especialment contra la violència de gènere, massa sovint difícil de discernir. Els mitjans de lluita per evitar aquests tipus de delictes s’han d’actualitzar, però sempre dins el respecte de les llibertats i els drets de les persones.

No hauríem d’acabar creant un Estat sotmès a un constant control policial. No podem pas dubtar que l’àmplia majoria de ciutadanes i ciutadans no delinquirà mai, i es mereix un respecte. Cal que els poders públics creïn les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.