Google és l’amo del món i l’iPhone el seu profeta. Aquesta afirmació no és gratuïta. M’explicaré.

Fa uns dies que me n’ha arribat un a casa, de profeta. És vermell. Potent. El nec plus ultra de les noves tecnologies, segons diuen. Mentre ens fem servir, l’un a l’altre, ens anem coneixent. Per exemple, si parlo amb la Siri, la Siri parla amb mi. Em diu quan m’he de llevar, però també quan he d’anar a dormir. Davant aquest prodigi de la tecnologia i del disseny, fet de desig i terres rares, m’ha sobtat constatar que, per aquestes valls, encara no hem après a treure’n més profit.

Tot va començar en obrir la seva caixa i despullar-lo. En il·luminar-se-li la pantalla, vam iniciar el típic ball de les configuracions. En una de les primeres passes, l’iPhone vermell em va mostrar, en un gran gest de confiança, i per un sol cop, la seva intimitat: el seu IMEI més el número de fabricació. Em va animar a trucar, de seguida, al meu proveïdor de serveis, per registrar-nos.

Així, doncs, gaudiríem plenament de les seves possibilitats, aprofitant la geolocalització i la connectivitat. G4, G5, G a tope. Ai, las! Des d’Andorra Telecom em van dir que no ens calia fer aquest pas. Que haurem de viure en concubinatge, sense poder-nos registrar.

És estrany, vaig pensar, que no vulguin tindre registrats els iPhones andor­rans. En l’època de les dades grasses, el Big Data, aquestes informacions no s’haurien de menystenir. Per l’iPhone 7 el prefix +376 no apareix, impossibilitant configuracions importants. També passa amb una missatgeria privada com Signal. O amb la impossibilitat de vincular PayPal a un compte bancari andorrà.

Tampoc no es pot registrar una direcció postal local, ni a FEDEX, ni a UPS. L’allau de balisses PLB, pels rescats en muntanya, ens ha agafat una mica a contrapeu.

És cert que són coses que llueixen poc per al governant. Però ens facilitarien molt l’activitat productiva. És per aquests motius, entre alguns altres, que a la gent d’Andorra se’ns obliga a fer trampes.

Al capdavall, tenir només una identitat digital, un número de telèfon, un compte bancari, una adreça postal, un compte de correu, una contrasenya, i un número de cens ens seria tot més fàcil. Perquè ara, si et mous globalment, quants te’n calen?

D’ara endavant les trampetes les hauríem d’evitar. Perquè ens mereixem més, tots plegats.