Bon dia tingueu!!

He arribat a la conclusió que dec ser imbècil perquè no arribo a entendre algunes (de vegades moltes) coses que passen al meu país. O potser aquesta és la manera com em veuen els altres.

Dec ser imbècil, senyor Vila (cònsol de Sant Julià), perquè no arribo a entendre com es pot tardar gairebé un mes a veure que dos empleats us estan explicant un conte infantil: un os que s’escapa com un presoner d’Alcatraz, un empleat: què fa? Donar menjar a les cabres? Pot ser. Un os terrible avança cap a ell: “Et menjaré!!” Però passa “el bon caçador”, amb el cotxe de la feina i el seu rifle particular, com d’altres vegades, i mata l’os. Fi.

Ara els heu acomiadat a tots dos per mentiders. El que m’agradaria saber és si han rebut la indemnització sencera com si res no hagués passat (com acostuma a passar en aquest meu país) o per contra se’ls ha tingut en compte el mal causat. Perquè de tants tractes de favor se’ns estan inflant els pebrots.

La meva imbecil·litat tampoc em deixa entendre que tots uns senyors tècnics de Patrimoni Natural facin una auditoria i donin la culpa a l’os. A ells potser també els hauríem d’acomiadar, o potser a qui els va dictar què es el que havien d’escriure.

Dec ser imbècil perquè no entenc a qui malparla de la sanitat del meu país. Jo sempre l’he defensat com a bandera nacional. Més que el caramel de la Jenkell de 15.000 euros. Ja fa dies que ha sortit un informe on l’Hospital i la sanitat en general d’Andorra estan al capdamunt del rànquing mundial en valoració. Imagineu-vos si a més a més estigués ben gestionada. Fins i tot ens podríem morir tranquils!!

Dec ser imbècil perquè no entenc què volem en aquest país. Suposo que voldríem que ens donessin el menjar a la boca (péixer, en andorrà) com quan érem petits. Andorra Turisme i Estrella Damm han organitzat per segon any l’Andorra de tapes.

Tot molt maco, presentació, foto i premsa incloses. Participar-hi té unes condicions. Tot publicat en un llibret que quan el fulleges ja veus que per a tothom no és igual (comencem malament). I comencen quinze dies d’allaus de grups de gent que venen a provar el quinto + tapa. És dur, de vegades, però t’hi has compromès.

I comencen les queixes de la gent: d’incompliment d’horaris, de manca de producte, de menyspreu en el tracte, etc. I quan arriben ja et pregunten si tu ets com els altres. I la meva imbecil·litat em porta a preguntar-me: si no ho vols fer o creus que no és negoci, per què t’hi emboliques?

L’únic que estàs fent és donar mala imatge al turista i a la gent d’aquí. Per cert, les butlletes dels qui vau votar encara no les han recollit, ni la publicitat tampoc. D’això també se’n diu organització “puntera”. No ho entenc!!

Dec ser molt imbècil, senyors Camp i Budzaku, per entendre una vegada més les seves maniobres amb el Cirque du Soleil. Sí, senyor Budzaku, en molts espectacles hi ha parades de restauració a l’interior.

Però això no es fa d’amagat, el cinquè any, adjudicant la restauració interior i anunciant-ho com mai, sense comptar amb la gent del barri ni comunicar-los-ho i demanant col·laboració a tots els establiments de restauració del veïnat que tinguin obert per a quan s’acabi el circ. Lleig!

Una vegada més “los amigos de mis amigos son mis amigos”. La propera vegada busqueu “amigos” que donin bon servei. Mentrestant seguirem llogant el Cirque du Soleil dos anys més, fins a esgotar la legislatura; això sí, el tema Scalada s’ha acabat.

Ara caldrà buscar una altra cosa diferent. Jo proposo que els nous espectacles portin de nom genèric Acampada. Perquè això és el que acabarà semblant. I de moment l’espai multicultural que havia d’albergar les actuacions del Cirque i d’altres d’emblemàtiques s’ha quedat al núvol, com l’altre Núvol (The Cloud). Ja ho dic jo, que vivim en un núvol!! No ho entenc!!

Us demano si us plau que m’aclariu si la meva imbecil·litat és genètica o tan sols és fruit del vostre tracte envers mi.

Au, bon dia tingueu.