Crec, sense cap ànim d’exagerar, que aquest Govern bé  podria ser qualificat com el de les “reformetes”. Ho va ser, per exemple, quan no es va atrevir a emprendre la reforma de l’administració i es va limitar a modificar les condicions de jubilació dels funcionaris.

I també quan en lloc d’escometre uns canvis en profunditat per garantir la sostenibilitat de la CASS va preferir fer tan sols alguns retocs per reduir despesa. La història es repeteix ara amb l’acord sobre les competències i transferències dels comuns.

I així es podria parlar de moltes altres qüestions. Potser és un gran assoliment que s’hagi aconseguit frenar fins a un punt racional la despesa de les corporacions locals, com s’esforça a destacar el cap de Govern.

O que s’hagi clarificat a qui corresponen determinats serveis com el d’atenció domiciliària. Del que no es pot dubtar, però, és que es podria anar molt més enllà a l’hora de fer reformes en totes aquestes matèries. És clar que els polítics han d’intentar governar mantenint moltes vegades un difícil equilibri entre interessos contraposats.

Això no hauria d’impedir, però, prendre decisions difícils i moltes vegades fins i tot impopulars. I és que intentar acontentar tothom i no barallar-se gaire amb ningú pot permetre que es romangui al poder, però segurament suposa també inoperància a l’hora de fer el que cal i necessita el país.

No es podrà considerar estrany, així doncs, si en el futur aquest Govern queda en el record de la història com el de les “reformetes”. Esperem que no hi hagi nous exemples d’aquesta errònia forma de procedir amb la reforma en marxa de la funció pública i de la sanitat.