Avui li dic al Sr. Alcobé: “Em sap greu, senyor Ministre (perdó, exministre). Estic molt adolorit per la vostra dimissió. Em sap greu que hagueu hagut de dimitir per no desgastar el Govern.

Em sap greu que les informacions publicades des de l’anonimat d’alguns mitjans de comunicació us hagin abocat a la dimissió. Em sap greu que per ser conseqüent amb els vostres principis us veieu obligat a dimitir.

Em sap greu que utilitzin la vostra persona per desgastar el projecte de Demòcrates per Andorra i per això deixeu el Govern.

Em sap greu que sabent que cap persona està per sobre del projecte de país vós us heu immolat i heu marxat voluntàriament del Govern.

I em sap greu perquè tots sabem que us costa molt dimitir. Encara recordem quan vau dir que si no es feia l’heliport al Patapou dimitiríeu. I l’heliport no es va fer gràcies a l’excònsol d’Andorra, que més tard esdevindria companya (excompanya ara ja, com vós) del vostre Govern i us vau quedar impassible, enganxat amb vesc a la cadira. Coses de la vida!

I més que greu em fa llàstima que una persona lletrada com vós encara cregui en bruixes, dimonis, mans fosques i màgia negra que conspiren contra ella.

Però el que més greu em sap és que no hagueu dimitit perquè us heu passat la llei pel forro, perquè heu comès una il·legalitat continuada durant un any i mig. I aquí no serveix allò de “jo no ho sabia” perquè sou un dirigent i teniu assessors al voltant que us poden tenir molt ben informat. No haver dimitit per aquest motiu és d’una manca d’ètica i d’una barra impressionant.

Per això les paraules que el Cap de Govern va utilitzar per defensar-vos, més que saber-me greu, em van escandalitzar i em van provocar una mena d’agror mental. ¿Com diu Sr. Martí? ¿Saltar-se la llei no és il·legal? Ara sí que l’hem fet bona! I penal no ho serà perquè no voldreu vosaltres! ¿Perquè sabeu què passa? El vostre món (el de les poltrones) i el nostre (els dels súbdits) no es mesuren amb la mateixa cinta mètrica. I això m’indigna!

M’indigna pel fet que si jo munto un petit negoci amb un o dos treballadors el vostre Govern em fa fer tants cursets i tantes formacions que esdevindré la persona més intel·ligent del país. A vós per ser ministre, no.

M’indigna que per no portar la quitança d’un empleat al batlle durant els tres dies posteriors a l’acomiadament objectiu, com marca la llei, perquè treballo entre 14 i 16 hores diàries i no tinc temps per aprendre totes les collonades legals, ni diners per tenir un gestor, un advocat i un comptable en nòmina com una gran empresa, vaig cometre una il·legalitat i m’han condemnat a pagar 501 euros (l’euro deu ser com el dia de presó). I vós per cometre una il·legalitat durant un any i mig no pagareu res. Si vós acomiadeu un empleat ho pagarem entre tots i si ho feu malament també ho pagarem entre tots! Jo també m’hi apunto!

M’indigna que tot i explicar i demostrar documentalment que aquest empleat va ser acomiadat per motius totalment objectius i justificats (bevedor, follonero i insalubre), que en el moment de signar la quitança es va presentar amb una baixa mèdica i em va dir amb tota la barra possible: així tindré temps de buscar feina perquè els bons llocs ja estan agafats. Com que no li va semblar bé, no la va signar i passats cinc dies em va denunciar al departament de Treball. I la resposta va ser “la llei és la llei”. Però per a vós no. Segons el Cap de Govern vós no heu fet res d’il·legal.

M’indigna moltíssim que moltes vegades les coses justes siguin il·legals i les coses il·legals passin a ser justes només perquè quatre ineptes i bandarres instal·lats a les poltrones celestials es pensen que sense ells el món no existiria.

Srs. Alcobé i Martí: jo també tinc un gran sentit de l’ètica i de la responsabilitat i això és el que m’indigna de la classe dirigent. Si l’exministre no paga jo també tinc el dret de no pagar ¿o no? ¿Si no qui creurà en la Justícia? ¿Qui l’ha d’aplicar perquè no sigui més igual per uns que pels altres? Perquè si no la sensació sempre és la mateixa: si l’has de fer, fes-la tan grossa com puguis, i si t’agafen presenta’t com una víctima de la societat. I si t’avalen els teus col·legues encara millor!

Doncs per no indignar-me més i perquè no us sàpiga greu no penso pagar per una cosa justa encara que sigui il·legal.

M’esperaré que canvieu la llei. Així treballareu una mica i no caldrà que aneu a fer hores extra fora del Govern.