“Qui buscava la traça dels comptes d’aquesta família i d’altres persones amb responsabilitats polítiques a Catalunya hauria fet el mateix amb qualsevol altre entitat.” Així de contundent es va mostrar ahir l’exadvocat dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra, Jaume Bartumeu, davant la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera, que l’havia convocat en relació a les manifestacions fetes sobre les presumptes coaccions i amenaces per part de comandaments policials espanyols a BPA.
En aquest sentit, Bartumeu, que tal com havia avançat va comparèixer davant els mitjans per fer públic el que havia dit en la comissió a porta tancada, va insistir que per obtenir dades dels comptes de la família Pujol “s’hauria anat a buscar al banc que fos d’Andorra”, independentment que “després el FinCEN hagués fet el que va fer”.
Així mateix, Bartumeu, que es va mostrar “sorprès” pel fet que cap conseller del grup liberal li hagués formulat cap pregunta i que només els parlamentaris Miquel Aleix (DA) i Pere López (PS) l’haguessin interpel·lat, va reiterar que no havia tingut coneixement de les presumptes pressions denunciades per Higini Cierco fins al 12 o 13 de març del 2015, és a dir amb posterioritat a la intervenció de BPA, i que encara no 72 hores després, el dia 16, les va fer saber al cap de Govern, Antoni Martí, en una reunió on també hi havia el ministre de Finances, Jordi Cinca.
L’exadvocat dels germans Cierco, responent a una de les preguntes de López sobre la veracitat o no de les pressions i coaccions denunciades, va recordar que durant la reunió amb el cap de Govern va oferir a Martí la possibilitat de veure una gravació que tenia la persona que el va acompanyar a la reunió, i que s’esperava a fora, en un portàtil, opció però que “el cap de Govern va desestimar”.
No obstant, i davant la insistència del parlamentari del PS, Bartumeu es va mostrar del tot convençut que “les pressions havien existit” i no només perquè es “creia” els seus clients sinó també, com va puntualitzar, perquè “altres interlocutors” ho havien corroborat també.
També en l’àmbit de si hi ha o no proves que permetin constatar les coaccions que va denunciar Higini Cierco, Bartumeu va explicar que havia dit als setze parlamentaris presents a la seva compareixença que “les operacions de claveguera no acostumen a deixar rastre de cartes amb capçalera d’un ministeri o d’un comissari ni requeriments escrits formals datats i signats” i que es tractava d’una qüestió que “no afectava només Andorra”.
En aquesta línia, l’exadvocat dels accionistes majoritaris va recordar també que en el moment que Higini Cierco i posteriorment el banc van rebre les pressions se’ls va dir que s’havia contactat amb les autoritats nord-americanes i que ja es portarien a terme les accions pertinents per “portar perjudici” a Banca Privada d’Andorra si no se’ls facilitava la informació.
Tot i això, i davant les preguntes de López en aquest sentit, Bartumeu va dir al parlamentari que determinades qüestions sobre el FinCEN era millor preguntar-les al cap de la Uifand, ja que és aquest òrgan de control “qui té interlocució amb aquest organisme” i amb altres de similars.
Retrets d’Aleix
Bartumeu, que va confessar que esperava més preguntes i es va mostrar convençut que la petició de la seva compareixença es va fer en clau política perquè s’esperava que rebutgés assistir-hi, es va mostrar molest amb el conseller general demòcrata Miquel Aleix, que li va retreure que un excap de Govern anés a fer manifestacions a una televisió estrangera (8TV en aquest cas) i que parlés de grups de pressió econòmica, un fet que malmetia la imatge del país.
En aquest sentit, l’exadvocat dels germans Cierco va explicar que va instar Aleix a fer un debat públic sobre aquesta qüestió, que sortia però de l’ordre del dia de la comissió per a la qual havia estat citat.
Ja en la compareixença davant dels mitjans, Bartumeu va qualificar de “lamentables i llastimoses” les referències a l’andorranitat que va fer Aleix, i també va trobar llastimós que “la pregunta estava prèviament redactada”, i va destacar que el parlamentari demòcrata no li ha de donar “lliçons de res” i encara “menys d’andorranitat”, tot argumentant que quan va participar en el programa de 8TV va “defensar responsablement” el país i que no és ell qui “en malmet la imatge”.
Noves compareixences
D’altra banda, les compareixences davant la comissió BPA del cap de Govern, Antoni Martí, i del cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), Carles Fiñana, que inicialment s’havien de portar a terme en les sessions de la comissió previstes per a les dues setmanes vinents, s’han ajornat, segons van explicar fonts de la mateixa comissió. En aquest sentit, segons les fonts consultades, i tret de canvis de darrera hora, la compareixença de Martí, prevista pel 16, tindrà lloc el dia 23 de novembre, mentre que la de Fiñana ja quedaria posposada per al desembre vinent.
