El Govern pensa que pot governar sense oposició, com ara plouen figues. A la tasca de l’oposició la titllen de soroll mediàtic, i a les opinions manifestades en contra de les seves accions, de conxorxa. Amb aquest no poder veure la crítica, als seus ulls tothom acabarà formant part de la conxorxa. Erren. Ignoren el que deia el filòsof Sèneca: “El primer art que han d’aprendre els que aspiren al poder és el de ser capaços de suportar l’odi.”

Dit altrament, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Això ve a tomb per contrarestar les constants declaracions que la majoria governant fa per evitar l’autocrítica pública. Afirmen que tot això ho estan patint per la seva condició de polítics o, més recentment, pel seu gènere. Però continuen denegant les legítimes demandes d’informació sobre la seva gestió, argumentant que l’oposició en faria un ús polític, com si ells no en fessin de política.

Tornen a ignorar que el primer deure de l’oposició és precisament això, fer oposició. Com la que fa SDP, que és una oposició responsable, exercida amb plena consciència del seu rol institucional. Una oposició que és saludable per al país.

A més, SDP ho està fent de forma seriosa i rigorosa. Les formes dels seus consellers generals són apreciades per la ciutadania, tal com queda palès a les enquestes d’opinió política. Per tant, no se’ls hauria de demanar que s’apartin del camí de la majoria de manera cortesa, ja que la seva tasca és tan important com la del Govern.

Al contrari, seria tot un gest de cortesia mostrar a l’oposició el mateix respecte que reclamen per als integrants de la majoria i del Govern. De fer-ho així, les aigües s’amansarien. A SDP no se’n parla de fer tombar el Govern. Tampoc caldria, alguns dels seus integrants se’n cuiden prou. El que anhelem és dotar el nostre país de la serietat institucional i la gestió rigorosa que es mereix. Unes qualitats que a alguns els poden semblar antiquades, però que són primordials si es vol millorar la reputació del país per estar a l’altura a l’hora de negociar.

El Govern hauria de construir ponts amb l’oposició. Començant amb uns bons fonaments. Al capdavall, si per saber qui et controla has de mirar a qui no pots criticar, no anem bé. Fer oposició també és recordar a qui mana que es pot delegar l’autoritat, però no la responsabilitat.