Fa una mica més d’un any em deia en aquestes mateixes pàgines que el cas BPA acabaria malament o molt malament. Com ho veu avui?

Ara m’ho miro amb una altra perspectiva; des del 26 de juliol vaig deixar de representar els meus clients. De fet, l’evolució del cas en les últimes setmanes no em porta a modificar el criteri que vaig expressar llavors, sinó que tot apunta a que la qüestió s’embolica i no sembla que tingui bon pronòstic. Però és un tema del qual no puc parlar a causa del secret professional.

Compareixerà a la comissió BPA?

Si m’hi conviden, és clar. Potser els diré el que alguns no volen sentir… he demanat que la compareixença sigui pública, si em diuen que no, no hi haurà més remei que fer una roda de premsa. No diré res més del que ja vaig dir al cap de Govern: que BPA havia rebut coaccions i que havia donat les dades dels comptes bancaris de la família Pujol.

La intervenció va ser correcta?

Davant de la nota del FinCEN s’havia d’actuar, però el Govern no va fer-ho correctament. Qui havia d’actuar era l’INAF.

Per què va deixar el cas?

Per discrepàncies en l’orientació de la defensa penal, la qual cosa ens obligava, perquè tot està vinculat, a deixar també la defensa de les causes civils i administratives.

Què opina de la llei de l’AREB?

Té molts elements d’inconstitucionalitat, és retroactiva, vol regular situacions anteriors, vol esborrar eventuals responsabilitats d’autoritats, és una mala llei, impròpia d’un estat de dret.

Està preocupat perquè Andorra gura en la prellista de paradisos fiscals que elabora la UE?

Ens ha de preocupar a tots. Estem en negociacions, conjuntament amb Mònaco i San Marino, amb la UE i precisament aquests dos estats no figuren en la prellista. Som l’únic que hi apareix, els altres han fet els deures, s’han adaptat als requeriments de la comunitat internacional. És una demostració més que tenim un Govern que practica la comunicació ‘cloroform’ per dir que fan moltes coses, però tot es queda en paraules i rodes de premsa.

Què hauria hagut de fer Andorra?

No trigar tant en portar a la ratificació del Consell General acords ja signats. I tenir present que es poden signar acords amb la UE mantenint una fiscalitat baixa, del 10%, el llindar més baix que admet, però aquest percentatge ha de ser real. DA ja no volia la llei i va introduir-hi deduccions, rebaixes i possibilitats d’escapatòria. Pretendre que Brussel·les no se n’adonaria era una inconsciència. I ara es paguen les conseqüències. I el pitjor de tot és que les paguen totes les ciutadanes i ciutadans d’Andorra.

Com veu el futur d’SDP?

Tenim la voluntat política de treballar en la reconstrucció d’una proposta progressista per al país en uns moments que hi ha una gran desil·lusió entre la ciutadania. Crec que la proximitat cultural amb Espanya ens està contaminant d’aquesta antipolítica que hi ha al sud dels Pirineus. Entenc que la proposta política té futur i hem de trobar la manera de motivar els joves. Estem preparant un cicle de debats oberts sobre la UE per acostar el tema a les joves generacions.

Es parla de línies vermelles en l’acord d’associació, com el tema Unió Duanera…
No m’agrada parlar de línies vermelles! L’acord d’Unió Duanera s’ha de reconduir, perquè tal com està, no té cabuda en l’acord d’associació. Cal trobar la manera que ens mantinguem com a país tercer pel que fa als productes agrícoles. Ho permetrà la UE? Aquesta és la gran incògnita. Pel que fa a la lliure circulació de persones crec que ens admetran uns períodes transitoris còmodes. Però és trist com s’està portant des del Govern: no hi ha informació, munten uns ‘pessebres’ a la planta baixa, fan veure que informen, però no presenten documents ni estudis. Menys fotografies i més sumes i restes.

Mirant enrere, es penedeix de no haver pactat amb l’oposició quan va ser cap de Govern?
Em penedeixo de no haver pogut convèncer el meu grup parlamentari d’arribar a un acord; no em van deixar pactar. Ja sabem que en aquest país, la culpa sempre la té el Jaume! Els nostres 14 consellers no volien pactar amb Andorra pel Canvi. En dues ocasions vam estar a punt de tancar negociacions amb Joan Gabriel, però no vaig tenir el suport necessari del meu propi grup.

El tornarem a veure a primera línia política?
Això no ho sé… Seguiré fent política, però no tinc ganes de presentar-me.

PS i SDP, són irreconciliables?
Són projectes polítics diferents, vam marxar perquè no estàvem d’acord amb la deriva radical iniciada per l’anomenada esquerra socialista quan vam governar. Més enllà d’acords puntuals, no veig que puguem arribar a res.