En un article que vaig publicar al BonDia el dimarts 16 d’agost feia un comentari de l’últim estudi del CRES sobre participació política. Continuant l’anàlisi del mateix estudi, voldria aquí únicament comentar les dades corresponents als joves. Joves que segons l’estudi publicat el 15 de setembre –Dia Internacional de la Democràcia– per l’Institut d’Estadística d’Andorra són els que menys importància li donen al vot. Tant és així que molts opten per no exercir el seu dret a votar.
En l’anàlisi es divideixen en dos subgrups d’edat, per una banda els que van dels 18 anys als 24 i per l’altra aquells que van dels 25 als 39. La mostra estudiada, únicament aquells enquestats amb nacionalitat andorrana –per tant, amb dret de vot– consta de 89 joves del primer grup d’edat i 230 del segon.
Al contrari del que ens podíem imaginar pels resultats de l’abstenció, els joves són més optimistes pel que fa a la política. De fet, entre els 18 i els 24 anys, el 34% creu que la situació política és bona.
També són més positius en la satisfacció amb la democràcia ja que els del primer grup estan molt o bastant satisfets en un 49% i els del segon en un 48%. En definitiva i en general els joves tenen una visió més bona de la política i dels mecanismes que envolten la democràcia del nostre país.
Així doncs, a SDP proposem que es trobin els mecanismes que facin augmentar la participació política dels joves i que aportin aquest optimisme –que sovint disminueix amb l’edat– al sistema polític i a les institucions.
De fet el joves som els que confien més en les institucions i, tot i que un 40% no sap què fer per millorar la política andorrana, la resta creu que és necessària una regeneració democràtica, mirar més pel poble i més transparència. I és que tot i que l’interès de la societat andorrana per l’àmbit polític ha anat baixant, recordem que ha passat d’un 50’6% al 2013 a un 44% aquest any, els joves trenquen aquesta dinàmica i són el grup que més positivament valora la confiança en els polítics i en les institucions.
Al contrari del que podrien indicar les dades exposades, els joves són el grup d’edat que menys participa en organitzacions o associacions. Hem d’aconseguir canviar aquesta tendència.
Hem d’adonar-nos que els joves i, més concretament, aquells que estan estudiant o en l’època d’aconseguir el seu primer treball, han de ser conscients de la capacitat que tenen per canviar la seva societat i, promocionant el vot, crear una mentalitat reactiva que permeti canviar aquesta desafecció política i fer que disminueixi l’abstenció. Els joves som els ciutadans que en un futur hauran de lluitar pels seus desitjos i han de poder fer-ho a Andorra.
Però per això han de tenir els mecanismes que els canalitzin, amb la informació del país, que els engresquin a participar i que els hi desperti la curiositat. A Andorra els joves tenen moltes oportunitats i poden influir directament en la política i el funcionament de la societat. Hem de donar les eines per poder escoltar-los i despertar la consciència de la població.
Convé ser crítics i analítics però també cal participar ja que són les institucions i els partits polítics els que han de promoure el debat, donar lloc a les idees dels joves i sobretot, respectar la seva participació.
Deia Plató que el preu de desentendre’s de la política és el de ser governat. No siguem governats, lluitem per què les nostres idees governin el país i perquè les condicions siguin, tant en l’àmbit de l’estudiant com del nou treballador, les millors possibles. Donem oportunitats als joves, creguem en els joves i accepten idees joves. Només així regenerarem la política, que es troba estancada.
Connectem amb el carrer i amb el pensament crític i innovador dels joves ja que el poder i l’optimisme que tenim per endavant s’ha d’aprofitar. La política, sí, està feta per a les noves generacions però hem d’aconseguir que els joves la sentim nostra.
I per això hem de fer política al servei de l’interès general.
