La setmana passada vaig defensar al Consell General una esmena a la totalitat contra el projecte del Govern Martí de modificar la llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). L’esmena a la totalitat té un fonament clar: no compartim, no podem acceptar, que mitjançant una modificació de l’article 11.4 de la llei de l’INAF s’obri la porta a la possibilitat que tots els membres del Consell d’Administració de l’INAF –menys el president– no siguin andorrans.

El redactat actual d’aquest article 11.4 ja és prou flexible per a permetre excepcionalment el nomenament de personalitats no andorranes: «Els membres del Consell d’Administració de l’INAF han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment però es podrà recórrer a personalitats no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria. En tot cas, la majoria dels membres del Consell d’Administració ha de tenir la nacionalitat andorrana i els càrrecs de president i vicepresident han de ser representats per una persona de nacionalitat andorrana».

Nosaltres érem i som partidaris de mantenir el redactat actual de l’article 11 i de l’article 16 per tres motius:

Primer: L’INAF és una entitat de dret públic que és –ho diu l’article 3 de la Llei vigent– «… l’autoritat del sistema financer andorrà».

Precisament per això no és admissible políticament que es pretengui, mitjançant la Llei que vam esmenar a la totalitat, permetre que una entitat de dret públic, que és l’autoritat del sistema financer, pugui ésser totalment controlada per persones no andorranes.

Segon: El redactat actual de la Llei ja permet amb caràcter excepcional que una persona no andorrana pugui arribar a formar part del Consell d’Administració però manté òbviament, que «la majoria dels membres del Consell d’Administració ha de tenir la nacionalitat andorrana».
Una disposició assenyada i necessària si es volia mantenir realment la independència d’una institució pública andorrana.

Tercer: La proposta del Govern plateja seriosos dubtes de constitucionalitat. L’article 25 de la Constitució diu el següent:

Article 25:

«Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals».

L’INAF és una entitat de dret públic que és l’autoritat del sistema financer andorrà (article 3.1 de la Llei) i que «té com a objectiu l’interès públic» (article 3.3);

I tots els membres del Consell d’Administració «… presten jurament o promesa sota la presidència del síndic general (article 10.6 de la Llei) per la qual cosa és evident que són considerats autoritats andorranes en jurar o prometre exercir un càrrec institucional». En conseqüència caldria respectar la reserva establerta a l’article 25 de la Constitució.

Aquí tenim un nou exemple de la mala manera de legislar que el Govern imposa sistemàticament al Consell General.

Es presenten iniciatives legislatives a bursades, com a resultat d’empentes o pressions. I també, sovint, per intentar solventar badades i endarreriments injustificables.

Tant és així que el dia 3 d’octubre es demanava al Consell General la modificació de dos articles –l’11 i el 16– de la Llei de l’INAF i feia tot just 11 dies que, el 22 de setembre, la Sindicatura havia admès a tràmit una altra bursada legislativa –el projecte de llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances– que pretén modificar, de pressa i corrents, la denominació i les competències de l’INAF. Un projecte de llei amb mandat al Govern inclòs, via disposició final tercera, d’impulsar una nova modificació de la Llei 10/2013 de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

El Consell General no pot legislar a bursades, necessita tranquil·litat en l’elaboració de normes.

El mètode del Govern de Toni Martí, pel contrari, promou la proliferació de normes sovint contradictòries i la seva volatilitat. Amb DA al Govern el deteriorament de la funció legislativa està arribant a uns extrems preocupants.

Aquest era un motiu suplementari per votar l’esmena a la totalitat i retornar al Govern el projecte de llei. Així ho va entendre el grup parlamentari Liberal que va donar suport a la nostra proposta. La majoria, amb el suport dels consellers generals del PS, va rebutjar-la.

S’ha obert la porta perquè, a l’igual que s’ha fet al departament de tributs del Ministeri de Finances, al Gabinet Jurídic del Govern, a l’AREB i a l’Hospital, comenci el desembarcament als òrgans de direcció i administració de l’INAF de persones apadrinades pel govern conservador espanyol de Mariano Rajoy.