Malgrat la tempesta política que ja fa temps que vivim i que aquesta setmana s’ha intensificat però que no sembla amainar en el futur més proper, els nostres polítics sempre ens ofereixen amb els seus discursos algun moment que ens provoca un somriure a conseqüència de la necessitat de buscar justificacions rocambolesques als seus actes.

Potser és que ja estan esgotats de tants dies de convulsió política, si no, no s’entén com pot arribar a argumentar-se la compareixença de Jaume Bartumeu a la comissió especial de BPA en qualitat d’opinador públic, com va explicar en unes declaracions a la ràdio nacional Ladis Baró, polític expert en l’oratòria parlamentària i referent per a molts, però amb un aspecte francament cansat. Potser és que no saben ben bé com justificar la compareixença de Bartumeu.

D’una banda, estan accedint a una presència, demanada pel PS, a la qual no poden negar-s’hi per qüestions estètiques, sabent, però, que no aportarà res de nou a allò que ja ha dit públicament, perquè com a exadvocat dels socis majoritaris del banc no pot revelar el secret professional, a no ser que tingui un roc amagat a la faixa, i, de l’altra, perquè acceptant aquesta compareixença tornen a donar protagonisme a aquell qui des de fora del Consell General sovint marca el debat polític, després d’haver estat durant anys el flagell més sever per a molts dels que avui manen.

La qualificació de citar Bartumeu en la categoria d’opinador públic és tan humorística com grotesc és el fet d’imaginar-nos que tots aquells que han dit alguna cosa públicament sobre l’afer BPA haguessin de desfilar davant la comissió de consellers.

El que deia, se’ls veu cansats.