La capacitat de Demòcrates per Andorra (DA) de menystenir i inclús d’insultar la intel·ligència de la ciutadania sembla no tenir límits. El darrer capítol és l’esborrany de la proposició de llei de transparència que ha redactat el grup parlamentari demòcrata i del qual ens hem fet ressò al BonDia.

Afortunadament és un esborrany –i per tant encara queda un llarg camí abans que sigui una llei aprovada pel Consell General–, però deixa molt clara quin és la concepció de transparència que tenen els demòcrates. Una concepció, diguem-ho clar, altament preocupant, alarmant i pròpia d’altres èpoques.

No puc entendre com es pot plantejar que el Govern pugui tenir informacions guardades a pany i forrellat durant 40 anys. Sort que no tenim exèrcit, perquè si no aquest límit el posaríem als 100 anys per no posar en perill la nostra seguretat nacional.

¿Com es pot proposar un enduriment del Codi Penal per als que difonguin informacions reservades? ¿Com es pot plantejar que els càrrecs públics hagin de fer una declaració de béns i que aquesta sigui confidencial i que no la puguin consultar els ciutadans?

Si és que fins a tot a Espanya, que no és precisament el paradigma de la transparència, qualsevol ciutadà pot saber el salari, els comptes bancaris i les propietats de qualsevol diputat.

¿Com es pot establir per llei que un càrrec públic d’una institució pugui contractar una empresa de la qual té una participació?

I encara podríem seguir exposant més barbaritats que preveu un text que és una atemptat contra la nostra democràcia. Sembla que ara DA vol legislar l’opacitat.