El passat 22 de juliol en Àlex Terés, en un article a l’Ara.ad, justificava el tall de les emissions de la televisió andorrana als Pirineus catalans. Ho feia amb una sèrie d’arguments que em van sorprendre venint d’un comunicador de la seva vàlua. Ha estat l’única ploma que ha defensat aquesta decisió governamental.

El meu punt de vista és radicalment oposat al que manifesta. Per això intentaré l’exercici literari de girar el seu article punt per punt. Que el senyal d’Andorra Televisió hagi desaparegut dels Pirineus catalans és un drama. Ha estat una decisió política errònia, propagandística i demagògica. No ha estat una decisió tècnica i econòmica, com s’afirma, així que criticar-la és més necessari que mai.

La difusió o circumscripció del senyal d’Andorra difusió és una qüestió política. Primer, perquè deixar de transportar el senyal d’ATV a les comarques veïnes suposa una pèrdua de lideratge territorial. Un senyal que ens connecta amb una zona que la Unió Europea considera deprimida, fins al punt que ens han escrit que volen que Andorra ajudi al desenvolupament i la diversificació de l’activitat econòmica en aquestes àrees rurals i de muntanya. Aquest rol dinamitzador justificaria certs avantatges en el futur acord d’associació entre Andorra i Europa. Per tant, la difusió de la informació sobre Andorra en el nostre entorn europeu és una conditio sine qua non.

Deixant de banda la diferència de cost de 40.000 euros entre el que diu el proveïdor (80K euros) i el que diu el Govern (120K euros), tindríem sort si amb aquests diners es pogués renovar l’equipament d’RTVA. Per ajustar les despeses d’RTVA, SA cal ser imaginatius, per exemple comprant equips més adequats, renegociant el lloguer de l’edifici o impulsant l’intercanvi de programes amb altres cadenes locals. Sense haver de lluitar per l’audiència, la demanda d’invertir en la producció de nous continguts de qualitat sona a un cert proteccionisme tendent a impedir l’entrada de productes audiovisuals estrangers, quelcom totalment contradictori amb l’obertura econòmica tan publicitada pel Govern.

Així les coses, sí, hem de posar el crit al cel perquè Andorra Televisió es torni a veure a l’Alt Urgell i a la Cerdanya, on internet no arriba a tot arreu, i on gran part de la seva longeva població no està avesada a les noves tecnologies. Els qui ens hi movem sovint constatem com, a poc a poc, els petits nuclis es queden sense comerços, serveis, escoles i habitants. Una cadena de televisió afí a la seva llengua i a la seva cultura pot ajudar a frenar el seu despoblament.

Per això, afirmar que per a aquestes persones la web d’RTVA és la solució és un xic cruel. Us en faríeu creus de la gran audiència que tenia ATV a les comarques veïnes. Primer, perquè no és una televisió estrident. A la gent de muntanya no els motiven els reality shows on es crida i s’insulta. Segon, perquè tothom està connectat amb Andorra per vincles familiars, laborals o de bon veïnatge. Als que de tant en tant sortim a la petita pantalla la gent ens atura i ens parla de la nostra televisió. Senyal que se la miren.

En el seu article en Terés escriu, en to sarcàstic, que li agradaria “que ATV es veiés també a Barcelona, a Lleida i a Madrid. I si pogués ser, als Estats Units i Mèxic”. Coincideixo amb ell, sense la sorna, perquè aquest sí que és un objectiu assolit via internet.

Com a ell, a mi també m’agrada tocar de peus a terra. Per això seguiré intentant que els informatius de l’andorrana, les retransmissions del Consell General, així com les nostres produccions audiovisuals, se segueixin veient als Pirineus germans. Entre altres coses perquè a les productores audiovisuals andorranes els interessa un màxim de cobertura territorial per atreure finançament privat. Així es pot dotar de continguts de qualitat la televisió pública a un cost baix. Només qui compti exclusivament amb les subvencions per produir li pot semblar bé aquesta retallada de cobertura geogràfica.

En definitiva, emetre a la Xarxa de Televisions Locals a Catalunya, al País València i a les Balears seria una justificació més del cost de funcionament d’Andorra Difusió, ja que en un món mediatitzat és difícil captar l’atenció de la gent, així que intentar expandir al màxim la difusió d’Andorra és primordial, si acceptem que vivim al segle XXI. On, sinó!