L’últim estudi publicat pel Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES), el passat dia 11 de juliol, posa de manifest que hi ha un allunyament de la ciutadania de l’activitat política i també la percepció negativa de la població d’Andorra envers la política. Potser la mostra de l’enquesta i l’ampli percentatge de no resposta que es dóna no permeten arribar a unes conclusions fermes i definitives, però sí que en podem extreure consideracions generals: un 38% dels enquestats estan gens o poc satisfets amb la democràcia.
L’interès per la política ha baixat en general, i concretament un 30% dels andorrans que van participar en l’enquesta creu que la situació política és dolenta, xifra que ha augmentat en 10 punts en relació al 2014. Aquestes dades comporten el suspens de la gestió de Govern. També diu el resultat que el 57% dels enquestats no té cap vot decidit o no respon.
El desencís de la ciutadania és generalitzat, però contrasta amb la voluntat del poble de ser partícip de la realitat canviant-la i millorant-la. Així s’observa en les reiterades queixes envers les mancances democràtiques que s’assenyalen. La distància entre els representants polítics, la poca capacitat de resolució dels problemes, l’opacitat i la falta de rendiment de comptes són retrets constants que es fan a les formacions polítiques i al Govern.
Hem d’aprofitar totes les queixes i opinions, en definitiva tota la participació, canalitzant-la per poder fer realitat una participació efectiva en què el ciutadà s’impliqui i sigui el centre de l’acció política. Tenim la necessitat de sumar les accions individuals i buscar solucions col·lectives al menysteniment de la democràcia. Un menysteniment que no és altra cosa que actuar sense tenir en compte els interessos i les necessitats dels que formem la comunitat política.
Hem de canviar la nostra realitat i aconseguir la inclusió d’opinions diverses dins d’un projecte que busqui el benestar comú. D’aquesta manera enriquirem el camí a seguir i farem que tothom tingui l’oportunitat de fer escoltar les seves necessitats. No es pot seguir concebent l’Estat com un domini exclusiu d’aquells que porten el timó. L’acció de l’Estat ha de ser fruit del debat lliure entre els ciutadans.
Tot i que des de les institucions no es faciliten els mecanismes per a la participació, aquests hi són i estan recollits en la Constitució, que té com a principi “La sobirania resideix en el poble andorrà, que l’exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions”.
Referèndums i consultes poden ser efectuats per l’executiu per apropar la política a la ciutadania. Els grups polítics també han de donar suport a les iniciatives legislatives populars amb les quals la ciutadania vulgui promoure noves normes legals.
Convé una renovació progressista que creï els mecanismes per tenir presents els ciutadans. Cal la participació activa de les persones, perquè són les protagonistes que han d’impulsar i fer la política.
Com diu Josep Xurigué en el seu article En defensa de la política, “la política no és delegació de gestió en representants, per absentar-nos dels deures cívics i recloure’ns en la cursa i camí propis. Hi ha uns mínims comuns, que passen per saber-nos parts d’un tot, compromesos en la recerca de solucions, en la gestió dels problemes i en una actitud propositiva que ens fa ser feliços en la participació”.
En conclusió, hem de tenir present la importància de la participació, mitjançant el vot, però també implicant-nos en aquells projectes inclusius que busquin millorar el nostre entorn. Això beneficiarà la integració en la nostra comunitat, i millorarà les mancances de la nostra democràcia.
