És evident que intentar evitar el tancament definitiu de Naturlandia és una empresa arriscada econòmicament i políticament. El seny, la comptabilitat i els informes no deixen cap marge de maniobra per finalitzar una aventura mal enfocada des del seu inici.
Arribats on som ara, quan els auditors han mostrat els seus dubtes sobre la viabilitat de Camprabassa per continuar operant, és adient recordar una cita del president català Montilla: “Per sortir d’un pou el primer que cal fer és deixar de cavar, i això també val per a la política quan veus que hi ha qui sembla alegrar-se que les coses vagin cada dia una mica pitjor.”
Deixem de cavar, doncs, i encarem plegats el camí per sortir del pou. Naturlandia, sense consens, està tocada de mort. El problema rau en la visió i la missió del projecte: els ingressos per a l’economia parroquial ni se’ls ha vist ni se’ls espera; el cost mediambiental patit per un fràgil espai natural és enorme. Tant de bo fos només una qüestió de diners.
En relació amb la mobilització ciutadana en contra del projecte, deia en Bill Gates que si els altres no es riuen de, com a mínim, una de les teves propostes, vol dir que no has estat prou creatiu. Doncs a Sant Julià hi ha prou persones que, de forma individual o col·lectiva, han fet propostes creatives per reconduir la situació. Escoltem-les novament, deixant de banda les clàssiques solucions que, a cop d’estudis i projectes de viabilitat, miren de voler fer entrar el clau per la cabota, posant en perill el futur de la parròquia.
Naturlandia, tal com està plantejada, s’ha vist que no és viable; ni socialment, ni econòmicament, ni mediambientalment. Dit això, el que em preocupa especialment, més enllà de la precària situació de la plantilla, són els animals dels tancats des d’on contemplen els humans. Ells també són víctimes de la mala gestió política, però a diferència de les persones que disposen de reglaments i institucions per protegir-los, a ells qui els defensarà?
Ara mateix no veig cap organització amb prou nervi per fer-se’n càrrec en cas de tancament del parc. Ara bé, anant mal dades, no em sorprendria gens que, com els que surten de la presó de la Comella, fossin enviats riu Runer avall.
