El dia 18 de juny vam participar a Bagnères-de-Luchon (Alta Garona) en una trobada que, en el marc de les activitats del Partit dels Socialistes Europeus, s’havia convocat per defensar una Europa de cooperació i de fraternitat davant la crisi dels refugiats.
Vaig fer-hi una intervenció en la qual recordava que quan Andorra, l’any 1993, va aprovar la Constitució –amb el ferm suport de François Mitterrand– va inscriure al preàmbul que el poble andorrà tenia “la voluntat d’aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col·laboració i el seu esforç…”.
Només aquest preàmbul ja justificava que una delegació d’SDP haguéssim acudit a la convocatòria dels amics de l’Alta Garona.
Abans de viatjar a Bagnères-de-Luchon vaig rellegir un informe de Pascal Lamy, publicat per la Fondation Jean-Jaurès l’any 2005, en el qual defensava una Europa de progrés. Europa tenia necessitat d’una visió política –una visió socialdemòcrata, deia Lamy– per plantar cara al que els conservadors proposaven. En deu anys els plantejaments conservadors, tanmateix, s’han reforçat.
Però no podem pas abaixar els braços. La confiança en el progrés i el fet de donar una direcció clara a l’acció política són missatges fonamentals als quals la gent progressista hem de donar força i sentit.
Perquè, com ha assenyalat Tony Judt, les propostes de la socialdemocràcia no es poden limitar a preservar unes institucions dignes a manera de defensa contra opcions pitjors.
En el context de la crisi dels refugiats a Europa, dissabte vam parlar de la necessitat de protegir el dret d’asil.
Convindria que Europa aconseguís desenvolupar una estratègia adreçada a ajudar, en les seves regions d’origen, totes les persones que tenen necessitat d’una protecció internacional al més aviat que hom pugui.
Es tracta d’una obligació indefugible dels països europeus de protegir els que són refugiats o que sol·liciten asil justificadament.
Durant els meus mandats de conseller general en els quals era membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, vaig participar en dues missions d’observació de les conseqüències de les guerres dels Balcans a Croàcia, primer, l’any 1997, i a Macedònia, després, l’any 1998.
La visita als camps de refugiats amb famílies senceres, amb infants de poca edat, foragitats de casa seva, del seu poble, és una experiència personal que mai oblidaré. No podem aclucar els ulls. No ho podem acceptar.
Convé doncs reforçar la cooperació i defensar la fraternitat arreu d’Europa plantant cara al populisme i a l’extrema dreta.
Dissabte passat a Bagnères-de-Luchon, amb Carole Delga, presidenta de la gran regió del sud de França (Migdia-Pirineus – Llenguadoc-Rosselló), vam compartir la indignació per l’assassinat de la diputada laborista britànica Jo Cox, que defensava els mateixos valors de fraternitat i de cooperació a Europa.
Fa angúnia que després de tants esforços per avançar cap al progrés i la democràcia torni a aparèixer el fanatisme i la violència.
En acabar la meva intervenció pública en la trobada de Bagnères-de-Luchon vaig voler recordar una entrevista a François Mitterrand que havia publicat La Dépêche du Midi el 20 d’octubre de 1994.
Mitterrand hi deia: “L’Europe est l’intérêt de nos patries, elle ne les dissout pas, elle les épanouit.”
És ben cert que a tots ens convé una Europa font de l’Estat de dret i defensora dels valors fonamentals de democràcia i llibertat.
Per això em sembla, i així ho vaig dir, que aquell missatge de l’any 1994 de François Mitterrand l’hem de recollir i defensar avui. Tant a Andorra com arreu d’Europa.
