El passat dijous en el debat al Consell general es va debatre una moció que va presentar el PS a on diu, i cito textualment: «Moció instant al Govern a què adopti les disposicions necessàries per tal d’adequar la composició del Consell d’Administració de la CASS al que disposa l’article 44 de la Llei 14/2008 en un termini màxim d’un mes, i això procurant garantir al màxim possible el criteri d’una representació paritària de gènere entre els quatre membres nomenats».

L’article 44.1 de la llei de la CASS diu textualment: «El Consell d’Administració està compost per: a) Quatre membres nomenats pel Govern, proposats respectivament pels ministres encarregats de la política sanitària, de la política social, de la política laboral i de les finances. El Govern queda facultat, en qualsevol moment, per revocar els membres nomenats per ell i substituir-los».

En la meva intervenció ja vaig plantejar que calia diferenciar el fons de la qüestió de la forma emprada per defensar aquesta situació.

Com no pot ser d’un altra manera, penso fermament que el Consell d’Administració de la CASS ha de ser un òrgan plural, i els fets demostren aquesta idea. Com també he defensat i he proposat sempre que he pogut, el fet que calen iniciar accions positives en favor de la paritat.

Un consell format per persones de diverses sensibilitats poden oferir una àmplia credibilitat i capacitat per entendre les diferents situacions en les quals ha de prendre decisions.

No hem de deixar de banda que aquestes decisions afecten als ciutadans i ciutadanes d’Andorra, i moltes d’elles acaben en litigis que finalitzen a la Batllia per anar en contra dels drets dels assegurats.

Però tant important pot ser que hi hagi un professional de l’àmbit de la salut com que hi hagi un que representi al col·lectiu de discapacitats o com a mínim conegui les seves necessitats de forma directa, o sigui un professional de l’àmbit social.

I també, com ja és habitual, un expert en finances. Això en la història no s’ha respectat mai en la seva totalitat. Actualment, els membres nomenats pel Govern al Consell d’Administració de la CASS està format per tres economistes i un advocat, i tots homes.

Jo no dubto de les seves capacitats, ni professionals ni de sentit comú, però reconec que és una composició poc plural que posa en dubte la seva capacitat per donar resposta a les diferents casuístiques que es poden presentar en les decisions del consell.

Dóna la impressió que es plantegen les qüestions econòmiques per sobre de tot. Però la Llei no estipula cap tipus de perfil concret, ens agradi, o no.

Ja vaig dir al Consell General que qui pensi que el problema de la CASS és econòmic està totalment equivocat, ja que el problema econòmic no deixa de ser una conseqüència d’un problema de gestió i planificació sanitària, de manca de decisió en la presa de decisions sobre com ha de ser la sanitat pública i com l’hem de finançar.

Ja fa molt temps que parlem d’això, però a dia d’avui encara no hem posat fil a l’agulla, i seguim en el mateix punt de partida donant-li voltes, mentrestant la despesa sanitària augmenta de forma considerable cada dia que passa.

Però dit això, no puc donar suport a una imposició en la qual el Consell General anul·la la capacitat que ha de disposar el Govern a l’hora de formar els consells d’administració dels diferents organismes públics i parapúblics –amb això ja deixo clar que tampoc acceptaré estrangers en els consell d’administració de cap organisme. Els consellers generals podem denunciar fets que trobem que no s’ajusten al sentit comú.

I després, el ciutadans són els que tenen la paraula per determinar quins governants volen en funció de si les seves accions són conseqüència del que defensen.

Si realment qualsevol grup polític considera que la interpretació de la Llei no s’ajusta al sentit que el legislador li va voler donar en aquell moment, el que cal fer és modificar l’article 44 amb un redactat més clar, on es destaqui que calen uns perfils concrets en la composició del Consell d’Administració de la CASS.

Això si que és una acció en positiu, i no un debat sense sentit com el que vàrem tenir dijous, que en definitiva no aporta cap millora.