Aquesta setmana s’ha votat al Consell General l’informe que el Raonador del Ciutadà anualment realitza sobre l’activitat desenvolupada per part de la seva institució.

Cal destacar la gran tasca que desenvolupa la institució, ja que l’activitat que desenvolupa se centra en ajudar a resoldre els problemes que presenten els ciutadans d’Andorra amb l’Administració pública o parapública, en els quals s’hagi pogut vulnerar els seus drets o llibertats fonamentals, i tal com diu l’article 2 de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, ha de fomentar que l’actuació de l’Administració pública, els comuns, les empreses públiques i les parapúbliques s’ajustin als principis constitucionals i donin servei de forma objectiva a l’interès general, amb eficàcia i transparència.

Va reconèixer que havien disminuït una mica el nombre de casos i alhora la gravetat durant el 2015, tot i que finalment va avançar que el 2016 havia començat amb alguns casos més greus.

Fa anys que es pot evidenciar que existeixen queixes que són reiteratives. Al 2012 es podia apreciar que les queixes que es van presentar estaven relacionades amb les pensions, –sobre la CASS-, de vellesa, viudetat, manca de reemborsament de les despeses mèdiques, pensions d’invalidesa que no s’ajusten al grau de menyscabament, desacord en les altes mèdiques, i el tracte rebut per alguns funcionaris de la parapública sobre els assalariats, entre d’altres. Queixes que moltes d’elles tornen el 2013, el 2014 i el 2015 de forma recurrent.

Encara es pot evidenciar que la creació de la comissió mixta per la resolució dels conflictes que els assegurats puguin tenir amb la CASS, i que ha de evitar que algunes resolucions hagin d’anar a ser tractades per via jurisdiccional, encara té aspectes que generen discriminacions.

Aquest és el cas de la queixa sobre el pagament de l’informe mèdic que l’assalariat demana en cas de voler una segona valoració mèdica. En aquest cas, l’assalariat ha de pagar una part del cost de l’informe, fet que genera una discriminació.

Discriminació que afavoreix de nou el desgast del demandant i així aconseguir que la resolució dictada pugui arribar a ser ferma, tot i que segurament injusta i que vulnera els seus drets més elementals.

No estem parlant d’actes en els quals podríem estar d’acord, si no de fets com poden ser altes mèdiques o desacord en el grau de menyscabament, fet que generen una situació d’estrès afegit a la persona que a més pateix una malaltia o una discapacitat.

El Raonador ja ho diu, el 50% dels litigis duts a la Batllia es resolen a favor del demandant, i són molts, realment molts. I a més dels diferents informes anteriors, ja s’havien mostrat les mateixes queixes amb la mateixa demanda, que és la creació d’una comissió o tribunal arbitral.

D’aquesta comissió esperem que serà capaç de resoldre els conflictes que es puguin originar entre la CASS i els assegurats de forma justa i que aquests no arribin a la via jurisdiccional per a la seva resolució, que sigui un organisme independent de les Administracions públiques i amb plena capacitat d’obrar i resoldre amb transparència. Format per membres independents i imparcials que vetllin en tot moment perquè les parts puguin exercir els seus drets amb igualtat de condicions.

Finalment vull insistir en la importància de que els ciutadans arribin a plantejar les seves queixes que tenen en la seva relació amb els organismes públics i parapúblics, a la institució del Raonador del Ciutadà, ja no des de la visió negativa de la queixa, si no amb l’objectiu de ser una forma de millorar, d’aconseguir que els ciutadans puguin tenir una relació amb l’Administració fluida i justa que reconegui els seus drets sense cap tipus de distinció.