El conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) , Víctor Naudi, creu que “no es pot descartar, veient el poc interès que hi ha per Vall Banc, que el procés acabi en una liquidació”. Per Naudi, “és la situació que cada dia està agafant més camí i per tant les coses no s’han fet bé”. Pel que fa a la comissió especial creada al Consell arran de l’afer BPA, el conseller opina que “és una pèrdua de temps”.

El darrer afer conegut és el de la vinculació del ministre de Finances, Jordi Cinca, amb els papers de Panamà. ¿Què n’opina?
Primer cal constatar amb sorpresa i incredulitat que d’un dia per l’altre el ministre ha faltat a la veritat. Convoca una roda de premsa a iniciativa pròpia per aclarir uns fets, en la qual avança unes dates dient que a partir de l’any 2000 ja no era responsable de l’empresa concernida, i l’endemà ens assabentem que fins al 2002 sí que ho era. Per tant, si vol demostrar una certa transparència el que ha de fer és explicar la veritat perquè el que ha fet és faltar a la veritat i, consegüentment, provoca una pèrdua de credibilitat que es tradueix, tenint en compte el càrrec que exerceix de ministre de Finances, en una manca de confiança en el país i especialment en la nostra plaça financera, que ja està prou malmesa, cosa que ens ha de preocupar. Si d’un dia per l’altre canvia les dates, ens podem preguntar què passarà demà. No queda clar que aquesta qüestió estigui tancada del tot i hi ha sospites que hi pot haver més elements, i això ens ha de preocupar com a país.

Cinca ha manifestat que està disposat a plegar si aquest afer perjudica el país…
Jo l’únic que constato és que el ministre ha faltat a la veritat i, per tant, treu credibilitat a la seva persona i per tant al càrrec que representa. Per tant, esperem que no hi hagi més coses perquè si a partir d’aquí sortís algun altre afer aleshores sí que seria greu i crec que hauria de deixar el càrrec.

El ministre també ha posat èmfasi en el fet que l’empresa en qüestió, Mariette Holdings Inc, no va tenir mai activitat…
Si aquesta empresa operava lícitament o no, no ho sabem, si utilitzava Panamà per la seva baixa fiscalitat possiblement no hi ha res a dir. Però si no operava vol dir que era una societat opaca, i això no ens beneficia gens. Crec que si vol fer gala de transparència, quan va accedir al càrrec el que havia d’haver fet és esmentar aleshores totes les societats de les quals formava part. Fer-ho ara, quan hi ha problemes, posa en entredit d’alguna manera la seva qualitat com a titular de la cartera on està.

¿Aquest nou afer pot ser contraproduent perquè es pugui resoldre positivament la venda de Vall Banc?
Crec que la crisi de BPA està tan malmesa que no crec que li vingui d’aquí. El que sí que afecta aquest nou afer, com he dit abans, és la imatge de credibilitat del país i la plaça financera. La crisi BPA ha afectat, ho vulguem o no, tot el sector financer, i si ara el nom del ministre titular de Finances surt a les televisions internacionals l’únic que fa és posar més llenya al foc. O sigui, que en un moment que el país necessita fer les coses bé i amb transparència, elements com aquest l’únic que fan és perjudicar la nostra plaça financera perquè s’estan aixecant dubtes que en un cert moment hi ha hagut opacitat.

No es descarta, però, que encara hi hagi algun altre element nou que ens pugui perjudicar. Tenim tots els organismes de control pendents de les nostres decisions i tot això no ajuda sinó que el que fa és perjudicar la nostra activitat econòmica. El que seria preocupant és que es veiés, de resultes d’aquest afer, que alguna altra entitat financera ha fet activitats il·lícites o opaques perquè es generaria més alarma.

Finalment el debat d’orientació política s’avança a principis de maig en lloc de fer-se al juny com tocava…
El cap de Govern té la llibertat per fer-ho, però el fet que ho faci genera alguns dubtes o incògnites i ja veurem el que ens explicarà. Coneixent el cap de Govern, si té aquest interès és com a conseqüència d’algun altre afer que potser li interessa que surti més tard. Per tant, ens aixeca algunes sospites i intuïm que el desenllaç final de l’afer BPA pot tenir conseqüències polítiques. Aquesta, però, no és més que una hipòtesi.

Sembla que la intenció del cap de Govern és parlar de les moltes altres qüestions pendents més enllà de l’afer BPA…
Segons el que va manifestar la subsíndica, sembla que el cap de Govern volia parlar més d’Europa i menys de BPA, però veiem que finalment acabarem parlant, tal com van les coses, de BPA però també de tot el sistema financer. Hi ha un retard en el procés de resolució de BPA i no s’acaba de trobar un comprador per a Vall Banc. Tant de bo acabi tot en positiu, però molt em temo que els últims esdeveniments portaran més que a una venda a una liquidació. Espero, tot i així, que tot acabi bé i els clients puguin recuperar els diners i el nombre més gran de treballadors no perdi el seu lloc de treball. Tal com van les coses penso, però, que l’escenari és molt desfavorable.

¿Veu possible que es trobi un comprador per a Vall Banc?
Tant de bo m’equivoqui, però constato que les dates anunciades pel Govern i l’AREB s’han anat dilatant i el procés s’ha retardat. Per tant, hi ha una manca de seriositat, i a més hem vist, per exemple, com alguns dels actius hipotecaris dels comuns s’han traspassat a altres entitats bancàries, quan serien els més interessants per al possible comprador. Sembla que hi ha dos fons d’inversió interessats en la compra, però veiem que no hi ha cap entitat bancària potent. Crec que no es pot descartar que, veient el poc interès que hi ha per Vall Banc, el procés acabi en una liquidació. I això vol dir que els clients poden arribar a perdre part dels seus actius i els treballadors la seva feina. Aquesta és la situació que cada dia està agafant més camí, i per tant les coses no s’han fet bé.

¿Quina valoració fa del comunicat de premsa de l’AREB sobre els resultats de l’auditoria de BPA en què es deia que hi havia més de 900 clients sospitosos?
Dir públicament als mitjans de comunicació que hi ha prop d’un miler de comptes sospitosos, sense tenir un treball acabat, és una manca total de professionalitat i de seriositat perquè crea una alarma que des­acredita la plaça financera andorrana. En la darrera nota del FinCEN s’evidencia que més enllà dels comptes judicialitzats no hi havia cap més cosa greu. Per això dir que encara hi ha un miler de comptes que no estan analitzats però que són sospitosos genera alarma i a més és una falta de respecte a molts clients. Penso que hi ha una irresponsabilitat total de l’AREB perquè això pot generar un contagi en altres bancs, perquè s’ha de tenir en compte que moltes persones treballen amb més d’una entitat.

¿Creu que la feina que està fent la comissió especial creada al Consell està servint d’alguna cosa?
Per mi el balanç és zero. És una pèrdua de temps. S’ha evidenciat, com ja vaig dir, que és una burla al conjunt de les institucions perquè organismes que estan jeràrquicament per sota de la institució del Consell General es neguen, invocant suposades qüestions de confidencialitat, a traspassar informació que no és confidencial. Si no es disposa de la totalitat de la informació difícilment es podrà fer el treball de futur i per això és una pèrdua de temps i d’energia que no haurà conduït enlloc.

¿Com veu la via d’una possible fusió defensada pels accionistes majoritaris?
Vist el punt on estan les coses, tot i que transcendeix molt  poca informació, m’imagino que si l’AREB ja ha traspassat a altres bancs part dels actius hipotecaris de BPA difícilment es pot fer una fusió a hores d’ara. Potser quan es va aixecar la nota del FinCEN era un bon moment per fer-la, però tal com estan les coses penso que això és una ocasió perduda. No sóc un especialista en matèria financera, però si vols vendre Vall Banc i li treus els actius sòlids possiblement acabaràs malvenent. Per tant, crec que és un error.

¿I haurien de parlar també l’AREB i el Govern amb els accionistes majoritaris, si més no per evitar l’allau de demandes que s’augura?
Quan hi ha voluntat de voler arreglar les coses no és mai tard, però crec que tècnicament tot això ja ha anat més enllà. Però és una qüestió que desconec.

¿Quina afectació pensa que està tenint aquesta crisi de BPA?
La fase de resolució s’està allargant massa per no afectar la resta de la plaça financera, que ha aguantat molt bé aquest problema, i ara vindrà una nova fase en què no sabem  quines conseqüències pot tenir aquesta crisi en l’economia del país. Per això jo em queixo que l’AREB no està fent bé les coses. El Govern va negar en un primer moment que hi hagués una afectació en l’economia, però evidentment ja ho ha reconegut, tot i que no sabem a on arribarà. Es vulgui o no la plaça financera està malmesa i notícies com la recent del senyor Cinca tampoc ajuden. Som en un moment delicat i si la qüestió no es resol bé encara hi haurà una afectació més gran en l’economia del país.

¿Després d’aproximadament un any de  legislatura, quin balanç en fa?
És un balanç magre el que es pot fer perquè la crisi de BPA ha tingut conseqüències tant en el treball del Govern com el del Consell. S’ha avançat en modificacions de llei relatives a l’acord monetari i al Codi Penal, però sempre al límit del termini. A més continuem veient que un Govern dels millors —tot i que ja s’han tret ells mateixos aquesta etiqueta— no ha acabat fent les grans reformes que necessita el país. Continuem pendents de la reforma sanitària i de la modificació de la llei de la CASS per garantir la seva sostenibilitat en el futur. I tampoc s’ha fet la reforma de competències i transferències als comuns.

“Cal una major activació per part del Govern del pacte d’Estat sobre l’acord d’associació”

¿Com està funcionant el pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la UE?
S’està avançant cap a l’acord d’associació amb la Unió Europea, tot i que ens preocupen les darreres notícies en el sentit que el mateix grup demòcrata no estaria unànimement per aquest acord. Per tant, crec que cal un recentrament i un posicionament més gran de totes les parts i una implicació i participació de totes les forces polítiques i el conjunt de la societat.

El president d’SDP, Jaume Bartumeu, diu que la negociació s’ha empantanegat…
El que volem dir amb això és que, per una part, falta més participació dels sectors econòmics del país i, per una altra, una metodologia de treball més rigorosa. Nosaltres hi estem plenament implicats i defensem l’acostament a la UE, el que passa és que reclamem una metodologia que generi més debat i que la participació dels sectors econòmics es faci més evident. I és que si no ens avancem a l’hora de fer la feina potser arribarem tard, i per això cal una activació més gran. Veiem que al Govern, que és el que ha de moure fitxa, la iniciativa li costa i aquesta mateixa setmana ha estat la CEA i la Cambra les que ens han demanat parlar amb els parlamentaris, quan hauria de ser el Govern el que s’hauria d’avançar.

¿Quina postura cal adoptar si realment es confirma la demanda que la UE vol tocar també l’acord duaner del 90?
Primerament cal clarificar aquesta qüestió. A nosaltres el que ens preocupa és que dins del mateix grup demòcrata hi hagi dubtes i que pugui haver-hi un fraccionament en la part andorrana. Veiem que Liberals d’Andorra (LdA) està allargant el seu posicionament i si ara DA presenta fissures en aquesta qüestió això ens debilitarà. I quan DA fa un comunicat sobre aquesta qüestió és que alguna cosa hi ha.

¿Troba que és possible que també es pugui fer un pacte d’Estat en matèria sanitària, com ha proposat el mateix cap de Govern?
En aquest moment és difícil perquè no sabem quin és el programa que té previst el Govern. Entenem que el ministre fa molt poc temps que hi és, però han passat cinc anys i hi ha un pla de salut que no acaba de veure la llum. Per tant, des d’SDP estem disposats, partint del nostre programa, a participar per garantir la millor sanitat per al nostre país i perquè sigui sostenible en el temps. Si hi ha un acostament en base al nostre programa, nosaltres participarem en aquest pacte d’Estat. De moment només hi ha hagut canvis de ministres i de posicionaments perquè un diu una cosa i l’altre una altra, per exemple pel que fa a la clínica Marquès. Aquesta és una altra de les discrepàncies en el si de DA, fet que, una vegada més, el que fa és malmetre la nostra imatge com a país perquè no hi ha seguretat jurídica.

¿Com valora l’augment d’un 2 per cent en la cotització a la branca general de la seguretat social?
És un altre nyap, perquè una vegada més el Govern de Demòcrates per Andorra posa el carro davant dels bous. Creiem que no és el moment de la pujada perquè encara estem immersos en la crisi econòmica i, per tant, suposa asfixiar més les empreses, i a més això pot dilatar encara més en el temps les solucions estructurals que s’han de prendre. Hem vist que les retallades fetes la passada legislatura tampoc han servit de gaire perquè s’ha acabat disparant igualment la despesa. Això vol dir que el problema no s’ha resolt sinó que s’està fent més gros. Cal resoldre la gestió interna i la gestió del SAAS, i el control de les baixes i la implicació dels facultatius. Per això creiem que ara no tocava aquest augment en la cotització, perquè primer cal una reorganització.