Dijous passat vam assistir, a Barcelona, a un acte de la Fundació Catalunya-Europa, creada per Pasqual Maragall en deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya. S’hi va atorgar el premi Catalunya-Europa segle XXI a Francesco Camonita, investigador italià vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després del lliurament del premi es va obrir una interessant taula rodona, El malestar democràtic: resposta europea o replegament nacional?, que ens pot ajudar a reflexionar sobre l’acostament a Europa. Fou un debat ric en matisos presidit per una comuna voluntat de defensar Europa, com a concepte i com a projecte de futur.
Carlos Carnero, de la Fundación Alternativas, va insistir que cal defensar amb optimisme les moltes coses bones que la Unió Europea ha aportat a la ciutadania.
Per Javier Solana el desencís neix de la crisi, l’austeritat i la destrucció dels llocs de treball. “¿Com es pot transmetre Europa a un jove que es troba a l’atur, i que no veu avantatges en la Unió?”, es va preguntar.
Per la seva banda Carme Colomina, investigadora del Cidob i periodista del diari Ara, va reivindicar que no es confonguin els plantejaments “eurocrítics”, que defensen alternatives europees, amb l’euroescepticisme i el populisme.
Per Antoni Castells cal fugir del replegament i anar cap a més integració europea: “Els estats perden sobirania davant dels mercats, Europa és la resposta.” És ben cert que convé encarar la relació amb Europa, tal com va dir Javier Solana, argumentant bé: “Cal no mentir, cal dir la veritat.”
Agafo aquestes reflexions europeistes per referir-me a l’actual situació, d’empantanegament, del procés d’embrancament d’Andorra amb la Unió Europea.
A Socialdemocràcia i Progrés estem convençuts que a Andorra li convé un acord d’associació amb la Unió Europea. Hi veiem un camí ple d’oportunitats per als joves i per als emprenedors del país. Alhora, defensem l’acord comercial signat el juny del 1990 i aplicat des del juliol del 1991 amb l’entrada d’Andorra en la zona duanera comuna de la Unió Europea pel que fa als productes industrials i el manteniment d’una situació especial, fora de la unió duanera, per als productes agrícoles.
Hem arribat a aquest convenciment i a aquesta defensa després de molts anys de treball polític, pacient i constant, en la promoció de l’acostament d’Andorra a Europa, sense ignorar en cap moment la dificultat d’haver d’equilibrar els legítims interessos particulars i els generals.
SDP assumeix l’acord signat amb altres forces polítiques per defensar l’associació amb Europa. Des de la convicció i la responsabilitat. Val a dir que, sense necessitar pactes escrits, sempre hem considerat una qüestió d’Estat, cabdal per al futur d’Andorra, l’associació amb Europa.
Però el Govern no explica bé el que està fent i el camí que agafa. D’aquí les inquietuds, les angoixes i les queixes de sectors econòmics preocupats legítimament per l’escassa informació.
Per protegir l’estabilitat institucional és cabdal que la ciutadania accepti majoritàriament l’associació amb la Unió Europea.
Obtenir l’aprovació social és necessari en contextos com l’actual, de gran incertesa en l’acostament a Europa. Per aconseguir-ho cal governar amb consensos polítics amplis i transversals de manera que l’acord d’associació no sigui fruit d’una imposició política governamental sinó de l’habilitat de sumar sensibilitats ideològiques.
En aquesta tasca és fonamental instaurar una relació entre Govern i oposició que eviti el maniqueisme polític i facilitar des del Govern un comportament constructiu de l’oposició.
El Govern d’Antoni Martí no està per aquesta feina. I és una llàstima.
