Aquesta setmana han començat les obres de desconstrucció de l’antiga caserna de bombers i així poder dur a terme un projecte, The Cloud, al qual m’he oposat de forma contundent al Consell general. Els que defensem el patrimoni del nostre país pensem que l’antiga caserna de Bombers representa part de la història d’Andorra, i que cal preservar.

Molts hem intentat justificar el perquè no calia desenvolupar un projecte d’aquesta magnitud i desproporcionalitat. Resulta difícil d’encabir un edifici de 14 plantes en un espai tant petit, a on els edificis del voltant arriben a les 4 o 5 pisos d’alçada i l’amplada dels dos carrers adjacents és de 10 metres màxim.

Aquest edifici en aquest indret crearà un panel divisori que impedirà la visualització de la muntanya d’un costat a l’altre, per molt vidre que hi hagi. Disminuint de forma considerable el sol a determinades zones.

Crec que generarà un impacte visual realment poc adaptat al lloc, vull recordar que ens trobem immersos en una vall estreta, en una zona de carrers estreta, i que el control en l’alçada dels edificis és un fet important per que hi hagi un creixement urbanístic integrat a l’entorn.

Tampoc acabo de trobar el lloc a on es pugui visualitzar en perspectiva la totalitat de l’edifici, si no és des de l’aire. Els seus defensors li atribueixen la solució als problemes econòmics d’Andorra i que serà un pull d’atracció econòmica i turística important.

He mirat en alguns indrets turístics europeus d’alt nivell quin tipus d’arquitectura es podia trobar.

Chamonix, anomenada la vall dels somnis, és una petita ciutat amb encant i capital mundial de l’esqui i de l’alpinisme que rep turistes de tot el món durant tot l’any i a on poden trobar a més a més llocs de relaxació, botigues de luxe, alta gastronomia i agradable diversió.

Per exemple, Salzburg, coneguda internacionalment pel magnífic centre històric que s’ha mantingut al llarg dels segles i que, des de 1997, és protegit per la UNESCO, i aconsegueix gràcies als seus encants milers de turistes que la visiten anualment.

El mateix podríem dir de St Moritz, lloc d’estiueig entre la classe adinerada i la jet set internacional, i a més una de les estacions d’esquí més cares del món, també segueix sent un atractiu turístic degut a la perfecta i harmoniosa combinació d’arquitectura moderna i tradició.

Com també petits indrets hivernals paradisíacs a Suïssa: Zermatt, Mürren o Wengen convertits en els millors representants de la consciència ecològica del país, i a on els turistes poden contemplar les seves construccions de fusta típicament alpines, entrar a les luxoses botigues o caminar entre els petits carrerons per on no circulen cotxes, aconseguint un volum important de turistes anualment.

En cap d’elles troben cap tipus de construcció d’aquestes característiques. Ben al contrari, en tots ells s’han aprofitat antigues construccions que han estat remodelades i aprofitades com a museus, restaurants, luxoses botigues, etc.

Si la voluntat d’Andorra Turisme és aconseguir que vingui a Andorra aquest turisme de més alt nivell adquisitiu, podem veure amb els exemples que no els mouen els edificis desmesurats, ben al contrari, potser els mou trobar coses que no troben en els seus indrets habituals, i a on perduri l’encant.

Andorra sempre ha estat un país amb encant i ara l’anem perdent. Perdem l’encant i perdrem la nostra identitat a canvi d’un futur incert.

Gràcies a un edifici, que puc considerar maco, però no adaptat al lloc a on es vol situar.