La Carta Social Europea i el procés de Torí

Autor: SÍLVIA BONET
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 21 de Març de 2016

Durant els passat dies 17 i 18 de març es va celebrar a Tori la Conferencia Interparlamentària sobre la Carta Social Europea i el Fòrum de Torí sobre els Drets Socials a Europa. Com a ponent de l’informe El procés de Torí: reforçant els drets socials a Europa, de la Comissió d’afers socials, salut i desenvolupament econòmic de l’Assemblea parlamentaria del Consell d’Europa (APCE), vaig presentar les conclusions que es van discutir durant la Conferència.

La Carta Social Europea representa l’eina fonamental que garanteix els drets socials i la dignitat a tots els ciutadans dels 47 estats membres del Consell d’Europa, amb l’objectiu de millorar els seu nivell de vida i el seu benestar social.

Uns drets socials que són indispensables en el context de l’Estat del Benestar i que es troben garantits a totes les Constitucions europees com un dels drets humans fonamentals.

La Carta s’enfronta a una sèrie d’importants desafiaments que afecten l’eficàcia de la seva aplicabilitat degut a la forta influència que exerceix sobre ella el context socioeconòmic, i es requereixen d’accions polítiques essencials alhora de proporcionar l’equilibri necessari en moments de severa crisi econòmica, social i migratòria que viu Europa des dels últims anys.

Les retallades i les polítiques d’austeritat han posat en perill les democràcies i cal la implantació de polítiques socials per lluitar en contra de la pobresa i l’exclusió social.

Només l’acompliment dels drets socioeconòmics i la inclusió social permeten augmentar la participació dels ciutadans en els processos democràtics dels drets civils i polítics com a drets fonamentals.

El Procés de Torí representa el lloc de reflexió i d’acció amb la finalitat de promoure les accions polítiques necessàries que lluitin contra l’afectació que la crisi econòmica i social està produint sobre els drets laborals.

Promou la idea que la defensa dels drets socials és una part integrant de la lògica general d’un estat de dret, la democràcia i el sistema de Drets Humans.

El seu principal objectiu és millorar l’aplicació dels drets socials a nivell nacional, per tal de reduir les tensions econòmiques i socials, i promoure el consens polític i social per facilitar l’adopció de les reformes socioeconòmiques necessàries.

Quines millores legislatives han estat desenvolupades pels estats membres per assegurar l’aplicació total de la Carta?

Quines accions polítiques han estat fetes per garantir els drets socials als grups amb risc d’exclusió social?

La Secretaria General Adjunta del Consell d’Europa, la Sra Gabriella Battaini-Dragoni, va destacar que calia trobar nous camps econòmics que ofereixin creixement respectant els drets socials i evitant l’exclusió social. I es va demanar: «Quin tipus de societat volem tenir i en quina societat volem viure?»

Com també va reforçar la necessitat d’incorporar en totes les accions polítiques el compromís en el respecte dels drets socials per a tothom, entenent que no representa cap amenaça pel manteniment de l’Estat del Benestar, sinó al contrari, es creen societats incloents i responsables.

El Sr Jean-Paul Fitoussi, professor d’economia en l’Institut de Ciències Polítiques de París, va incidir que contràriament, les polítiques que s’estan desenvolupant a Europa van en contra dels drets laborals, ja que es troben orientades, única i exclusivament a la competitivitat, empitjorant les condicions laborals i en conseqüència els drets socials.

I es va demanar: «Com pot la competitivitat protegir els drets socials?», destacant que cal entendre la cohesió social com un factor essencial de la productivitat.

La Sra. Laura Ferrara, membre del Parlament Europeu, ponent de l’informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea, va subratllar que el desenvolupament econòmic hauria de ser el resultat d’un gran progrés econòmic i social, assegurant els drets socials en la línia de lluitar contra la pobresa i l’exclusió, la protecció dels grups més vulnerables i evitar la disminució dels nivells de protecció social.

Durant aquesta conferència, i en la desenvolupada durant el 2014, ja es va destacar la necessitat d’assegurar que els drets socials fonamentals garantits a la Carta es trobessin totalment inclosos en les decisions que adopti la Unió Europea, per aquest motiu vàrem acordar amb la Sra Ferrara reforçar el diàleg i un treball conjunt entre les dues institucions.

Es va destacar entre altres coses que la Unió Europea considera al Consell d’Europa com el referent a nivell europeu dels drets humans, i existeix el consens sobre la necessitat de tenir més en compte la Carta en les polítiques implementades a Europa en resposta a la situació econòmica, financera i crisi del deute sobirà.

La ratificació per part de la Unió Europea de la Carta Social Europea representarà un pas important en la defensa dels drets socials a Europa, evitant les contradiccions que existeixen entre les polítiques econòmiques defensades per part de la Unió Europea i els drets socials que provoquen un increment de les desigualtats en els diferents països d’Europa.