Serà veritat que existeix una realitat paral·lela a Andorra? Des de dilluns passat em faig aquesta pregunta arran del discurs que va fer Vicenç Mateu. Havia de ser un discurs institucional, fet pel síndic general, exercint com a representant de TOTS els ciutadans i ciutadanes, en un dia en què se celebra la unitat nacional al voltant de la nostra Carta Magna, votada ara ja fa 23 anys.
Però en lloc d’això vaig escoltar un míting polític, en què un conseller general de DA dividia el poble entre bons i mals andorrans, entre patriotes i conspiradors, que difonen una realitat paral·lela amb la complicitat de les obscures xarxes socials. Un discurs en el qual deixava clar que ells són la solució i els altres, tots els altres, som el problema. No sé si s’estava emetent la famosa pel·lícula ‘Matrix’, o bé ens estava explicant el ‘Mite de la Caverna’ de Plató.
Escoltant i llegint les reaccions d’alguns participants en aquestes mateixes xarxes socials, començo a dubtar de quina és la realitat d’Andorra. Estem encara en un país amb un Estat de dret, democràtic i social? Si és el cas, aleshores s’hauria de tolerar, i fins i tot fomentar, la discrepància, l’esperit crític i la confrontació d’idees. S’hauria de donar veu i espai a les opinions divergents, opositores o minoritàries. S’haurien de respectar les institucions i tenir molta cura de la separació de poders. S’hauria de vetllar per l’interès general, actuant per sobre de partidismes exacerbats, amb total transparència. Però sembla que es vulgui escampar el convenciment que a Andorra no ens cal tot això, sols cal la paraula única, la veritat única, la realitat única que surt de la boca dels membres de DA, i només d’ells. Com no pot ser d’una altra manera, perquè són els elegits.
Però malauradament aquesta realitat única de DA xoca frontalment amb la percepció que molta gent tenim de la situació d’aquest país. Per enlloc veiem la sortida de la crisi, ni els milions d’inversió estrangera, ni la resolució del cas BPA, ni la creació de llocs de treball, ni els increments espectaculars de turistes. I més enllà de la percepció, també hi ha xifres que ens referenden en el que és la realitat, com per exemple les dades del mercat laboral que vénen de la CASS. Al 2015, la mitjana mensual de la massa salarial declarada a la CASS ha estat de 71.568.053 euros, el segon pitjor resultat dels últims 10 anys darrere l’any 2013. I no sols ha caigut el global de la massa salarial, el que també ens mostren aquestes dades és que el salari mitjà del 2015 ha retornat al nivell en el que estava al 2009, amb 1.988,48 euros/mes.
I a la pregunta que m’estic fent des de dilluns no hi veig cap altra resposta sinó que qui viu en una realitat paral·lela són els membres de DA que ens governen. Una realitat que sols existeix en els discursos propagandístics, demagògics i populistes que apunten a mantenir els egos dels mateixos que els difonen. Mentrestant els problemes es van acumulant cada dia que passa, i es van amagant sota la catifa dels portaveus mediàtics afins i controlats. I en el moment que tocaria buscar la unitat amb els consensos necessaris per afrontar els reptes que tenim com a societat, divideixen i exclouen per seguir controlant el poder sense oposició.
No hem de deixar i no deixarem que el pensament únic de la realitat paral·lela de DA ens desanimi. Hem de seguir i seguirem treballant a SDP per aportar solucions, lluitant per tenir una societat més justa i amb oportunitats per a tothom. Hi ha d’altres maneres de fer i de veure les coses, i són tan reals i tan vàlides com qualsevol altra.
