Un àpat organitzat pel Sr. Carles Enseñat, president de la comissió d’Exteriors del Consell General, amb l’ambaixadora de França a Andorra s’ha convertit en la riota de l’opinió pública. Rèpliques, contrarèpliques i declaracions a partir d’un dinar que, dit sigui amb tots els respectes pels comensals, no mereixia tanta atenció ni tant soroll.
Sí, soroll, perquè el Govern va convocar l’ambaixadora de França i li va fer sentir el disgust de l’executiu pel que hauria dit en aquella taula. Mentre l’ambaixada francesa nega que l’ambaixadora digués el que diuen els consellers generals de DA que va dir.
A pocs dies d’una reunió del president de la República francesa i copríncep d’Andorra amb el cap de Govern i el síndic podem dir, en francès, que “ça fait désordre”. Desordre en la comissió d’Exteriors del Consell General, que no ha tingut mai per missió organitzar una diplomàcia paral·lela a la del Govern. Desordre en el poc seny demostrat pels consellers de DA escampant arreu el, presumpte o real, contingut d’una conversa privada.
I desordre, també ho penso, de l’ambaixadora que no va encertar el marc adequat per parlar distesament amb les forces polítiques representades al Consell General.
Enmig de tot l’enrenou va arribar el ministre d’Afers Exteriors de la República de San Marino per mantenir unes reunions de treball amb el Govern dins el procés de negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. I d’això, de la negociació amb Europa, i no pas dels àpats d’uns i altres ens convindria parlar.
Especialment de l’adaptació o adequació al nou acord d’associació de l’acord comercial que Andorra va signar amb la Comunitat Econòmica Europea el juny del 1990 i que encara apliquem, a plena satisfacció d’uns i altres.
Aquell acord ha estat positiu per a Andorra i l’exclusió dels productes agrícoles del règim d’unió duanera ha permès el positiu manteniment de l’activitat agrícola, industrial i comercial vinculada als productes tabaquers.
En l’anterior legislatura ja hi hagué algun toc d’atenció d’un país membre de la UE, que va plantejar dubtes sobre la qüestió. A SDP vam mantenir aleshores, i mantenim ara en el marc del pacte establert avui fa tot just un mes, una política d’Estat.
Defensem que convé mantenir l’acord del 1990 en el nou marc d’associació amb la Unió Europea. Així ho vaig anar a defensar a Brussel·les els anys 2013, 2014 i 2015, en concertació amb el Govern. I així li ho vam exposar també, conjuntament amb Víctor Naudi, al Sr. Claude Maerten, cap de la negociació amb Andorra al Servei Europeu d’Acció Exterior en el marc d’una reunió que vam mantenir aquí a Andorra el dia 15 d’octubre del 2015.
Nosaltres no parlem de “línies vermelles”, uns mots que s’han posat de moda en el vocabulari del Govern i d’alguns polítics però que, al capdavall, no volen dir res. Aquí el que importa ara és el futur.
El futur del nostre país depèn en gran mesura de com arribem a integrar Europa en la nostra societat i com la nostra societat integrarà Europa. Hem de saber agafar aquest tren que passa i no hem de permetre que alguns el facin descarrilar per irresponsabilitat.
Europa es fa sense nosaltres, però nosaltres no podrem fer sense Europa Europa és una font d’oportunitats per als empresaris, els autònoms i els treballadors, que podran accedir al mercat únic amb condicions favorables. També és una oportunitat per als joves de poder estudiar i treballar en tot l’espai de la Unió Europea en igualtat de condicions amb els joves dels estats membres.
Hem de parlar d’això i no dels dinars del Sr. Enseñat amb l’ambaixadora de França.
