El conseller general d’SDP Víctor Naudi anunciava el maig passat que no participaria, i cito, “en cap simulacre de comissió per fer semblant que aquí les coses es fan i no ha passat res”, en referència a la comissió especial creada al Consell General per prevenir casos com el de BPA.
La falta de respecte vers el Consell i la forma de contestar que han tingut els representants de les institucions polítiques i econòmiques convocats per dita comissió, li han acabat donant la raó que ja tenia, en constatar-se amb fets la manca de voluntat per arribar a la veritat, així com eludir cridar a declarar els afectats per la intervenció del banc.
Si aquests fossin convocats, podrien explicar als legisladors les conseqüències reals de les decisions polítiques. Escoltar i transcriure el testimoni d’aquestes persones enganyades, estafades, abocades a un carreró sense sortida pel corralito de la BPA, ajudaria a tancar les ferides causades per la intervenció del banc.
A més a més, podria contribuir a recuperar la confiança en les institucions polítiques, així com a evitar que ens governin persones que se salten les regles, les lleis, les normes i les formes.
Penso en els càrrecs públics que desconeixen que les institucions influeixen en el comportament i els incentius en la vida real, forjant l’èxit i el fracàs dels països. Haurien de comprendre que, malgrat que les institucions econòmiques siguin essencials per determinar si un país és pobre o pròsper, són la política i els seus òrgans els que determinen les institucions econòmiques que te un país.
Tinguem-ho nosaltres sempre present enfront de les maniobres de distracció amb les que el govern de DA intenta minimitzar el debilitament del nostre dret constitucional a la propietat privada.
Al llarg de la història, violar els drets a la propietat privada i concedir monopolis i favors als seus seguidors en tot tipus de negocis, inclosa la banca, és el que sempre han fet els règims absolutistes. Aquesta mentalitat política extractiva, que afavoreix les elits i obstrueix el repartiment del poder polític i econòmic, ha estat la causa de l’estancament i del fracàs dels països.
Només qüestionant més seriosament aquest comportament extractiu es poden aprofitar les noves oportunitats.
