Escrivia la setmana passada en aquesta mateixa tribuna (BonDia, 26 de gener del 2016) que la majoria del Consell General i el Govern acostumaven a no complir les normes, a saltar-se les regles. Divendres passat el Butlletí del Consell General publicava un acord de la Sindicatura del 28 de gener del 2016 “per deixar sense efecte la tramitació d’una esmena a la totalitat al projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2016” que confirmava el que havia escrit.
L’edicte ens assabenta que la Sindicatura “ha revisat d’ofici l’acord pres el dia 22 de gener del 2016” en relació a l’admissió a tràmit i publicació de l’esmena a la totalitat presentada pel conseller general Víctor Naudi amb les signatures de la consellera general Sílvia Bonet i Judith Pallarès. Aquella “revisió d’ofici” ha portat la Sindicatura a desdir-se del que havia acordat i publicat en el butlletí anterior del Consell General, quan va acceptar la tramitació de l’esmena.
L’única explicació que apareix en l’edicte que retrocedeix i anul·la l’admissió és que “l’esmena no s’ajusta als requeriments formals previstos pel reglament del Consell General”. Cap referència a un article del reglament que fonamenti la decisió. Cap motivació concreta, com exigeix el Codi de l’administració per a qualsevol acte que produeixi un efecte desfavorable a aquells a qui s’aplica.
I denegar a uns consellers generals l’exercici de les facultats reconegudes a la Constitució i al reglament del Consell General és un acte que produeix un enorme efecte desfavorable.
Probablement algú encara gosarà dir-nos que la Sindicatura, tot i ser una autoritat col·legial que adopta actes administratius, no està subjecta a les regles del Codi de l’administració. Però no és així. Els actes, les decisions s’han de motivar també al Consell General. Probablement en aquest cas l’explicació d’aquesta absència de motivació la podrem trobar en la mateixa arbitrarietat de l’acord adoptat.
Perquè el que ha fet la Sindicatura és denegar arbitràriament a un conseller general, Víctor Naudi, l’exercici d’un dret reconegut en l’article 93 del reglament del Consell General, que diu explícitament que les esmenes a la totalitat només “poden ésser presentades pels grups parlamentaris o per un conseller general amb la signatura de dos més”.
Aquesta disposició és tan clara que no sembla pas que calgui interpretar-la. Si un conseller general obté la signatura de dos consellers generals més té el dret, tot el dret, a presentar una esmena a la totalitat. El reglament l’hi reconeix. I ara la Sindicatura l’hi nega sense cap motivació expressada en la decisió publicada al Butlletí del Consell General.
Sembla que la Sindicatura pretén que en pertànyer la consellera general Judith Pallarès al grup parlamentari liberal, que també ha presentat una esmena a la totalitat al pressupost, tindria vetada la possibilitat de signar l’esmena del conseller Víctor Naudi. El reglament del Consell no diu pas això.
Si es manté la pretensió de Sindicatura que un conseller general que pertany a un grup parlamentari no pot aportar la seva signatura per facilitar a un altre conseller la presentació d’una esmena a la totalitat quedarà anul·lada qualsevulla possibilitat d’aplicació de l’article 93 del reglament.
Al capdavall el que està succeint al Consell General és una arbitrarietat i un abús de posició dominant. Ens volen fer callar. Intenten impedir als consellers generals d’SDP, que representen l’11,74% de votants, exercir la seva tasca parlamentària en igualtat de condicions.
Andorra és un coprincipat parlamentari i el Consell General no té únicament per missió empassar-se i portar al BOPA els projectes que li presenta el Govern sinó que també ha de desenvolupar un debat i assegurar el control de l’acció de govern.
Perquè el debat pressupostari sigui útil caldria que totes les forces polítiques representades al Consell General es poguessin expressar en igualtat de condicions.
A DA no li agrada el debat i pretén convertir el Consell General en una assemblea d’escolans d’amén. No se’n sortiran.
