Fa pocs dies els mitjans de comunicació ens informaven de la bretxa salarial que existeix a Andorra entre el que cobra una dona i un home, que oscil·la sobre el 24%, i en la qual ens demostrava, segons les dades ofertes pel servei d’estadística, que en tots els sectors econòmics era existent, les quals es deuen, sobretot, als llocs de treball que ocupen.

És un tema totalment recurrent, però tot i que es parla de forma constant, no provoca l’impacte que hauria de fer per avançar en les polítiques d’igualtat. Vaig recordar que aquest estiu vaig llegir les intencions del primer ministre David Cameron, que va anunciar que li agradaria acabar amb aquesta situació d’aquí a una generació, i que té previst fer que les companyies amb 250 treballadors o més publiquin una relació dels salaris que perceben els homes i les dones. Així sortirà a la llum la situació actual i es podria fer pressió per intentar canviar aquest fet.

Les dones, tot i tenir un millor rendiment acadèmic en la seva etapa formativa, tenen més dificultats per accedir al mercat laboral, arrosseguen prejudicis i estereotips de gènere que impedeixen que estudiïn i treballin en determinats sectors.

Si parlem sobre emprenedoria, existeixen de mitja el 50% més d’homes emprenedors que de dones. Si parlem de càrrecs directius, les dades europees ens diuen que de mitja hi ha menys d’un 20% de dones que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat. I més baix és el nombre de dones membres dels consells d’administració en contraposició del més del 50% titulades universitàries. La proporció d’empreses que són propietat de dones és d’un 30% en els països de l’OCDE. Les treballadores autònomes també guanyen un 30 a un 40% menys que els seus col·legues masculins.

En general, tots els informes fets demostren que com més gran és el grau de feminització d’un sector productiu, més gran és la diferència d’ingressos entre homes i dones en aquest mateix sector.

L’OCDE estima que en el 2013 una de cada quatre dones treballava a temps parcial, una xifra tres vegades superior a la registrada en homes. Es tracta d’un dels indicadors que explica per què, a finals d’any, els homes cobren de mitjana més que les dones. És difícil saber per què algú decideix treballar a temps parcial. No obstant això, és probable que la inexistència de polítiques que facilitin la conciliació família i laboral influeixin en la decisió.

Cal destacar que les dones pateixen més discriminacions salarials i professionals a causa del denominat efecte “sostre de vidre” i també per les dificultats de conciliació familiar que tenen. Aquestes circumstàncies fan que les seves carreres laborals siguin pitjors que les dels homes. Tot plegat a l’hora de jubilar-se les dones obtenen uns ingressos de fins a un 41% menors als que reben els homes.

Això en general té uns efectes importants que són els que vull destacar, per una banda existeix més dificultat per obtenir finançament per poder desenvolupar les empreses pròpies o el seu treball autònom, com també el fet que al final de la vida laboral la retribució en pensions de jubilació baixa de forma important, provocant que tinguin que ser compensades amb ajudes socials.

L’impacte de la desigualtat salarial pot arribar a ser dramàtica sobre la vida d’una dona ja que són treballadores amb menor presència en l’ocupació formal, més treball no remunerat a la llar, i aquesta situació econòmica desfavoridora el que provoca és una dificultat en la seva independència economia, fet que s’associa de forma recurrent també amb la violència de gènere.

Les nombroses accions legislatives que s’han desenvolupat arreu i l’avenç en la formació de les dones, especialment en la darrera època d’expansió econòmica, no han resolt les desigualtats entre homes i dones en el treball.

«Tancar la bretxa de gènere ha de ser una part central de qualsevol estratègia per crear economies sostenibles i societats inclusives», va dir el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, durant la presentació de l’informe Closing the Gender Gap: Act Now en el Fòrum sobre Gènere a París.

Cada dia veig més clar que les dones fan anar el món endavant, a petita i gran escala, per la qual cosa resulta incomprensible que en la societat del segle XXI algú pugui cobrar menys simplement pel fet de ser dona.