La setmana passada, a la pàgina 3 de l’edició del dijous 27 d’agost d’El Periòdic d’Andorra, el ministre Gilbert Saboya afirmava que a SDP fèiem «una rebuda entusiasta» a la proposta del grup promotor de la banca cooperativa Raiffeisen. Efectivament en la roda de premsa posterior al consell de ministres, el portaveu Gilbert Saboya pretenia que, en no haver votat la seva llei exprés el dia 2 d’abril, ara no teníem dret a aprovar la proposta que ens havien presentat el dia 24 d’agost els promotors d’aquella positiva iniciativa. Era un nou estirabot d’un ministre intolerant amb la discrepància.

D’ençà l’inici atabalat d’aquesta legislatura, el passat mes d’abril, la majoria absoluta de DA està duent a terme una involució democràtica.

La Llei 8/2015 del 2 d’abril, relativa a la reestructuració d’entitats bancàries però pensada únicament i exclusiva per a tapar les vergonyes del cap de Govern en la seva catastròfica gestió de la crisi de BPA, fou adoptada a una velocitat de creuer reaccionària, que no es pot pas qualificar d’anecdòtica.

És pervers voler eliminar tots els temes, propostes i reivindicacions que s’articulin al marge de la política oficial del Govern i del seu partit. Aquesta definició restrictiva de la política obre les portes a l’autoritarisme populista i tracta qualsevulla manifestació d’SDP com a actes de mala educació i simples desafiaments a l’autoritat pública constituïda en el ‘Govern d’Andorra’.

La reiterada actitud d’Antoni Martí, i del seu ministre Gilbert Saboya, criticant agrament a SDP pel seu vot contrari a la Llei 8/2015 adoptada pel Consell General el dia 2 d’abril no és solament gens elegant sinó que és, a més a més, absolutament prepotent.

Nosaltres vam decidir expressar un vot legítimament, democràticament i argumentadament. El diari de sessions del Consell General en dóna fe.

Aquests atacs persistents expressen una idea patrimonial de l’Estat dels governants de DA i una aclaparadora sensació d’impunitat política: com que tenen majoria es poden permetre faltar al respecte a la minoria d’SDP.

Es consideren investits d’una hipotètica superioritat, i ho expressen de manera verbal i gestual amb el menyspreu i l’arrogància. Els votants van escollir el primer de març el partit que havia de governar tenint a Antoni Martí com a referent. El vot del 37,03% de ciutadans els va atorgar el poder però no els va pas concedir el monopoli de la paraula política.

A nosaltres el vot del 11,74% de ciutadanes i ciutadans ens va atorgar l’obligació de representar-los des de l’oposició.

És el que hem fet i el que farem, agradi o disgusti als portaveus del govern d’Antoni Martí.

Aquesta reiteració en l’actitud prepotent és la demostració evident que tenir la majoria i el Govern no és pas garantia de la qualitat i solvència d’un equip format en l’opacitat.

Doncs bé, per molt que des del govern de DA ens critiquin i per molta barroeria que hi esmercin nosaltres mantindrem un diàleg constructiu amb la resta de forces polítiques sense renunciar a la nostra identitat: moderació i responsabilitat des d’un projecte progressista. Un projecte que vol posar les institucions al servei de tothom i no pas solament d’uns pocs que viuen encegats, incapaços de distingir el que està permès en democràcia.

Cada vegada que els portaveus de DA qualifiquen a SDP de part del problema, lluny d’ofendre ajuden a definir posicions perquè assenyalen la centralitat de la gent d’SDP i situen DA, cada cop més, vers la dreta intransigent.

Nosaltres no fem política per ofendre ningú sinó per compartir inquietuds i proposar respostes i solucions.

No és per tant a SDP a qui falten els portaveus del govern de DA afegint sal i pebre als seus adjectius sinó al 11’74% d’electores i electors que van votar a favor d’una proposta alternativa al poder exercit des de la seva supèrbia.