Últimament i malauradament hem d’escoltar, més sovint del que voldríem, notícies d’agressions on joves són agents directament implicats i d’altres, on són protagonistes en reportatges de desperfectes a les parròquies del Principat.
Aquest cap de setmana, n’és un exemple. Hem pogut gaudir de la festa major de Santa Coloma i lamentablement, la cara més trista ha estat la dels viatges de les ambulàncies, la policia, els desperfectes ocasionats, la brutícia en els carrers, el malestar de molts veïns i comerciants i les intervencions dels diferents agents per donar resposta a situacions tèrboles que tenyien la festa.
Alguna cosa no acaba de funcionar en el sistema per a tenir aquestes situacions reiterades i en aquesta magnitud. Quelcom no estem fent bé, família i administració, i toca reflexionar-hi amb urgència. No és un fet puntual per a qualificar-ho com una bretolada i deixar-ho estar.
Depurar responsabilitats exclusivament en el sistema judicial o en empreses de seguretat no és la millor estratègia, al meu parer. Aquesta, pot ajudar a marcar límits però cal implicar-se, educativament. L’educació és fonamental i tots n’estem d’acord. També la prevenció i la gestió dels conflictes de les situacions de risc per a qualsevol sector vulnerable ja que, agradi o no, l’educació és la base i l’eina més forta per transformar o redirigir una societat. O en aquest cas, un sector.
Potser és moment de tornar a reprendre la idea dels Educadors de Carrer, proposta que amb una bona base pedagògica sòlida i amb una bona extensió administrativa, concretament de set braços, i treballant conjuntament amb el Fòrum Nacional de la Joventut, poden arribar a fer plans locals i nacionals de prevenció i d’intervenció educativa en polítiques juvenils. Moltes d’elles insitu i no en horaris quasi d’oficina.
S’han de definir unes bones polítiques juvenils i cal protegir-les legalment. Els tècnics comunals no poden cobrir les necessitats tècniques humanes de Govern. Simplement perquè no poden fer la seva veritable feina que és donar respostes a les polítiques juvenils del territori i donar solució a una carència nacional per falta d’efectius i de compromís polític.
Els serveis de joventut de cada parròquia han de ser un braç extensiu d’una administració general líder, que ha d’afavorir plans d’intervenció local i nacional en matèria de polítiques de joventut amb un bon equip. És d’interès nacional ja que la situació ens afecta a tots i a totes.
M’agradaria escoltar l’opinió pública de la ministra de Joventut, Cultura i Esports i posicionar-se amb tal situació generalitzada al país. Crec que toca elaborar un pla eficaç, rotund i liderat per l’administració central. No s’ha de delegar tant en les administracions territorials com fins ara. Aquestes, han de donar més especificitat a un pla d’intervenció provinent de Govern. I sí, això implica contractacions o moviments interns, evidentment.
M’encantaria que en el pressupost del 2016, senyora Gelabert, pugui contemplar la contractació d’agents educatius per al Servei de Joventut per a poder donar una millor resposta educativa, com la que plantejo, i treballar en una situació de risc per a tothom, i a més, donar una estructura sòlida amb un bon desplegament del Servei de Joventut que vostè lidera. Per necessitat i per fomentar el compromís de la responsabilitat cívica del present i futur de la societat andorrana, la dels joves.
