Escric aquestes línies el dia que la premsa recull la ràpida actuació dels estaments que han intervingut en la instal·lació de dues preses al riu de Claror que baixa del vessant del port Negre, i no de basses Roges com s’ha dit en algun mitjà, per tal de minimitzar els possibles efectes de noves aportacions de terres al riu en cas de reincidència de fortes avingudes d’aigua.

He de dir que em vaig estar d’escriure l’endemà del primer tall del subministrament d’aigua potable, que va durar més de vint-i-quatre hores, esperant les reaccions tant de Capesa com del Comú.

Puc qualificar de lloable la iniciativa d’actuar a la capçalera de la conca on, de fet, es va produir l’aportació de terres, ja que hi ha una reacció per part dels responsables de la gestió de l’aigua. Però he de dir que personalment no comparteixo el que qualifico d’experiment del Tebeo.

En primer lloc perquè, vulguem o no, l’aigua s’acabarà fent camí per sobre o pels costats de les dites preses, i en segon lloc aquestes actuacions l’únic que fan és crear un impacte en una zona natural protegida on, per sort en aquest cas, no pugen les truites. La muntanya s’ha de respectar.

És cert que les enormes reganteres d’arrossegalls que es van produir han ocasionat danys importants al medi i de retruc al riu, però cal recordar que aquests darrers anys ja se n’havien produït d’altres de dimensions més reduïdes. No és la primera vegada, ni serà l’última, tot i que poden passar molts anys per veure danys ocasionats per fortes tempestes d’una magnitud com aquesta; és el que ens tocarà viure amb el maleït canvi climàtic.

Al meu entendre, cal actuar a la zona de la captació d’aigua, que és més controlable. Aquesta zona no té un impacte sobre el medi tan fort, i senzillament perquè les preses de Claror no aturaran els sediments que puguin arribar del costat del Madriu. Però sobretot cal reduir les aportacions de matèries orgàniques, especialment de les fulles a la tardor.

El fet d’augmentar la capacitat dels dipòsits és indispensable per gaudir de més autonomia, però el que cal abans de tot és crear una zona de decantació complementada per un sistema de filtres adients ben dimensionats i controlats, cosa que fins ara ha deixat molt a desitjar.

Per altra banda, la connexió amb la xarxa d’Andorra la Vella, tal com han recollit algunes veus, és una mesura complementària però no suficient ja que no abraçaria tota la parròquia, caldria implantar noves captacions de la capa freàtica a la zona d’Engolasters i una altra al vessant obac a la falda del Picó, on hi ha una gran quantitat d’aigua.

Però per fer això es necessiten mitjans, mitjans dels quals Capesa no disposa i que per altra banda ha obviat aquests anys, ja que en ser una societat majoritàriament privada sembla haver estat més preocupada per repartir uns petits dividends que no pas per invertir. Fa massa anys que es parla que cal canviar el sistema de filtratge, i no s’ha fet. Aquest és el moll de l’os, una bona gestió passa necessàriament per anticipar-se als problemes.

A SDP defensem que els models de gestió dels serveis bàsics o essencials han de ser públics. El fet que la gestió l’hagués assumit el Comú des del primer dia segurament no hauria evitat el que ha succeït, però almenys el Comú seria un interlocutor directe, responsable i amb capacitat de mitjans; finalment aquests dies qui ha sortit al pas han estat els serveis del Comú.

Aquests dies no m’he pogut estar de recordar que durant el mandat de la senyora Lídia Magallón el Comú es va desprendre d’un important paquet d’accions a favor de Capesa, amb el meu vot en contra, sota l’apadrinament del que era aleshores president del grup parlamentari liberal, el senyor Antoni Martí. Així anem.